EL DIA QUE VA ARRIBAR LA LLUM A GAVÀ

Fins finals del segle XIX, Gavà era un poble fosc, els sistemes d'enllumenat preelèctric eren cars i molt poques famílies en podien tenir.




 La gent feia els horaris de l'aviram, amb la foscor al llit, i amb el cant del gall a córrer. Sols alguns agosarats sortien a la taverna a fer la xerradeta, a jugar o a jugar-se el poc que tenien. Un besavi meu ho va perdre tot, inclosa l'herència dels seus fills. Però de nit anar pels carrers era un gran perill, pels sots que hi havia.

 Sols el guarda-barri es movia pel carrer amb un estri que li donava llum, es movia a la nit pels diferents ravals que conformaven la població. Donava l'hora i despertava la gent a l'hora assenyala, com sabia quina hora era? Molt senzill, els pagesos posaven pedres a la porta, el número indicava l'hora: si eren 6, aquesta era el moment de despertar-los. Però el jovent de llavors ja feia coses pròpies de la seva edat: bretolades. Sovint treien i posaven pedres, creant un malestar general: "On anirem a parar amb aquests joves¡¡" 

Guarda barris (serenos) a Gavà, anys 40.



Cap a 1880 van arribar notícies d'un enllumenat elèctric que portava el progrés on s'instal·lava. El debat va arribar al consistori i va durar temps: "És massa car" · Ningú ho voldrà" "amb tres o quatre fanals ja n'hi haurà prou" "aquest enginy no valdrà per res, sols maldecaps". 

Però de sobte el 1909 va arribar la llum, de la mà d'un ric i extravagant terratinent de família indiana. Arturo Costa ho necessitava per fer-ho arribar a la Vila Carmen i endegar el gran projecte de l'American Lake. Aviat es van posar postes per tot el poble i gran part de la població va poder fer entrar la llum a la casa seva. 

Això no sols va canviar els horaris de vida de la població, va portar les primeres indústries i negocis a Gavà. A poc a poc van venir les Panes (Serra i Balet), Hules, Roca. Per portar la llum a Gavà, 

Arturo Costa va muntar una empresa elèctrica a un costat de la finca Boada, a l'actual carrer Castelldefels. Era l'"Electra del Llobregat", ell mateix la va vendre el 1924. A Arturo Costa el van declarar fill adoptiu i li van dedicar un carrer, per zona de la seva propietat. Tots aquests fets van passar sent alcalde de Gavà en Joan Amat i Vilà, també besavi meu.

Joan Amat i Vilà. Alcalde.

MÉS
UN SEGLE DE VIDA GAVANENCA, Alfons Gibert i Valentí. Ajuntament de Gavà

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació