LES ANTIGUES SEUS DE L'AJUNTAMENT DE GAVÀ

Entre 1850 i 1927, la seu de l'Ajuntament de Gavà va estar en 5 espais diferents, gràcies a l'Alfons Gibert en coneixem alguns d'aquests llocs.

No es coneix des de quin moment, pot ser el segle XVIII, la seu de l'ajuntament estava dins d'un hostal a l'actual plaça Major, llavors plaça de la Creu de Terme, dins ocupava un petit espai, on es reunia el consistori.

El 1881 tot l'espai va anar a terra: hostal, carnisseria, fleca... Tocava construir la primera escola pública de Gavà. Poc abans havien comprat un espai a l'actual carrer del Centre, cantó Salvador Lluch, a ell mateix. Però es va trigar més de quaranta anys en edificar una seu de nou. On van estar durant aquest temps?

Es creu que el primer lloc on van anar de llogues va ser al carrer Sant Isidre, propietat de Magdalena Campmany, es desconeix el lloc, sembla prop del cafè (Casal) del Centre.

6 anys després, el 1891, es va llogar el segon pis, de l'edifici del carrer Sant Pere, número 11. Una armadura medieval a l'entrada, sembla que espantava a la mainada. Aquí tenien un petit despatx i una sala on es reunia el consistori. Petit per un poble cada dia amb més necessitats.

Finalment, i sent alcalde en Joan Amat i Vilà, el meu besavi Todo, va decidir portar la casa de la Vila a l'edifici número 31 del carrer Sant Pere, conegut popularment com la Viña. 

Joan Amat, alcalde de Gavà, i Maria Ros, la seva esposa. De Cal Todo. 

 Editi que a partir de 1927 va ser la primera seu de la central telefònica de Gavà. Tota la construcció era propietat de Ramon Solé Bonet, de cal Magdaló.

I així el 1927

"La Casa de la Vila va ser acabada el 1927, essent alcalde en Josep Grass i Pagès, inaugurat el 29 de juny del mateix per una autoritat nomenada per reial orde pel Directori (Dictadura de Miguel Primo de Rivera)" ...

Finalment, l’11 d’abril de 2003, i sent alcalde en Dídac Pestaña i Rodríguez, es va inaugurar l’edifici de la plaça de Jaume Balmes, obra dels arquitectes Albert i David Viaplana, autors, entre d'altres, de prestigioses obres com l'edifici Maremàgnum o la Casa de la Caritat.