GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

 Al segle XII va sorgir un moviment de dones religioses que volien desenvolupar la seva fe al marge d'una església més interessada en els valors terrenals que en la fe del primer cristianisme. Les beguines eren dones que van protagonitzar un movim ent social i religiós sorgit a tot Europa. Eren dones, soles o en grup, que portaven una vida religiosa al marge de les estructures eclesiàstiques i familiars de l'època; dones independents de qualsevol autoritat masculina, fins a un extrem desconegut a l'època. Eren laiques i religioses al mateix temps, difícils de definir pels seus contemporanis, que també les denominaven « mulieres sanctae» . A Catalunya van ser conegudes amb el nom de "deodates" (del llatí deodatus , que significa «donada a Déu». Aquestes comunitats van sorgir en un context en què l' Església controlava estrictament la fundació de nous ordes religiosos. Buscaven una forma alternativa de vida devota, sovint vinculant-se amb ermites o capelles. ...

La nissaga dels Cerdans va arribar a Gavà a finals dels anys 50, van portar aparenment progrés industrial, però mentre els treballadors vivien sota minims, a la muntanya vivien a tot luxe. Dos cares d'una realitat molt própia del anys de la dictadura. La vaga de Cerdans (referint-se a l'empresa Rockwell-Cerdans de Gavà) és considerada un dels episodis fonamentals i pioners en la història de Comissions Obreres (CCOO) al Baix Llobregat durant els anys 60. Aquests són els detalls clau d'aquella lluita: -Context (Anys 60): A l'empresa metal·lúrgica Rockwell-Cerdans es van començar a gestar les primeres cèl·lules del que seria el sindicalisme de CCOO a la zona. L'any 1964, líders com Paco Ruiz Acevedo van començar a organitzar el sindicat en aquesta fàbrica, sovint fent reunions clandestines en llocs com l'església del barri d'Almeda a Cornellà. -Vaga Pionera: La mobilització a Cerdans va ser clau per la seva resistència contra els expedients de crisi i el tancam...

 Després de les dues grans guerres del segle XVII i inicis del XVIII, Gavà va quedar en una situació de profunda crisi i transformació social. Abans de la Guerra dels Segadors, Gavà vivia un moment d'expansió econòmica. Les guerres van tallar en sec aquest creixement, deixant una vila empobrida a inicis del segle XVIII. En aquesta entrada em referiré tan sols a la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1652. Deixant un rastre de misèria a la vila de Gavà i a tota la comarca. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), Gavà i la baronia d'Eramprunyà van viure un període de gran agitació social i destrucció material. Les tropes castellanes que s'allotjaven a la vila van destruir l'antiga església parroquial de Sant Pere. La universitat de Gavà (l'òrgan de govern local de l'època) tenia una autonomia pròpia que va facilitar l'adhesió als aixecaments populars del segle XVII. Josep Campmany ho assenyala com una catàstrofe total per a la nostra vila, mostra aquests ...

Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), el castell d'Eramprunyà i el territori de Gavà van viure un dels episodis més tràgics de la seva història, culminant amb la destrucció gairebé total de la fortalesa. La guerra va enfrontar les institucions catalanes (la Generalitat i el Consell de Cent) contra el rei Joan II, "Sense Fe". La baronia d'Eramprunyà, que llavors incloïa Gavà, Castelldefels, Begues i altres municipis, es va trobar en una posició estratègica clau per al control del Baix Llobregat i l'accés a Barcelona. El moment més crític per al castell va ser l'any 1469. Les tropes de la Generalitat van assetjar el castell, que en aquell moment era defensat pel baró Jaume Marc IV, qui s'havia mantingut fidel al rei Joan II (a diferència dels seus predecessors que havien militat en el bàndol aristocràtic).  El setge va durar aproximadament un mes i va acabar amb la capitulació del castell després d'un intens bombardeig amb bombardes (artilleria p...