GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

 Cap a 1984, amb l'estrena de la Companyia General del Foc, es va recuperar una vella història que vinculava la mort del príncep Carles de Viana amb Gavà. Llegenda o història? La idea que el Príncep de Viana va passar per Gavà o el Castell d'Eramprunyà abans de morir prové d'una llegenda de la tradició oral tardomedieval i el folklore romàntic català, recopilada formalment per escrit per primera vegada per l'escriptor Teodor Creus i Corominas en el seu llibre Set contalles del temps vell (1893). Més tard, el conegut folklorista Joan Amades també va recollir i difondre aquest relat. Segons la contalla recollida per Teodor Creus sota títols o anàlisis com El misteri d’Eramprunyà o la mort de Carles de Viana , la madrastra del príncep, la reina Joana Enríquez, volia desfer-se d'ell perquè el seu propi fill (Ferran el Catòlic) heretés la corona. La llegenda diu que la reina va enviar a buscar un metge jueu anomenat Soler, que vivia just a sota del castell d'Erampru...

 Amb els temps s'han anat perdent moltes històries i llegendes que els nostres avis i àvies ens explicaven les llargues nits d'hivern al costat del foc. Intentaré anar recordant i espero feu que no morint amb nosaltres, són l'ADN de la nostra ciutat. L'HOME DE L BARBA BLANCA DEL CALAMOT. La història de l’Home de la Barba Blanca del Calamot és una de les rondalles fantàstiques més populars i misterioses que s'explicaven antigament per espantar (o fer agafar respecte) als nens i joves que anaven a jugar al voltant del Turó i les coves del Calamot. El meu germà era expert en aquest tema, a decorava imaginativament les coves amb unes boniques serps, que crec li feien més por a ell que a mi. Corre per casa una llegenda que diu que sent petit, hi va portar un veí, que avui és metge jubilat, i el va deixar allà, amb gran rebombori al poble buscant al nen perdut. Segons el relat popular, l'Home de la Barba Blanca era una mena d'ermità fantasmagòric o esperit protec...

La història de l'església de Sant Pere de Gavà es remunta a l'època medieval i ha passat per successives destruccions i reconstruccions fins a arribar a l'edifici actual de maó vist inaugurat a mitjan segle XX. Segons l'Enciclopèdia catalana, el primer temple apareix documentat a mitjan segle XI. Cap a l'any 1200 ja consta oficialment amb la categoria de parròquia. Tot i que la llegenda popular diu que una campana amb el nom gravat del sant va aparèixer a la platja i va triar quedar-se al poble, la realitat històrica és que el cristianisme va utilitzar la figura de Sant Pere per cristianitzar els antics cultes pagans de la zona. Els pagesos gavanencs es van encomanar a aquest sant per protegir les collites i les vinyes, de la mateixa manera que els romans ho feien abans en els assentaments agrícoles de la rodalia. A partir del segle XIV, es va començar a substituir progressivament la parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà (del castell). Aquell primer edifici va s...

 Melcior Planas i Crehuet va ser un ric propietari terratinent i membre de la burgesia de Barcelona del segle XIX. És recordat històricament com un dels grans inversors i promotors que va transformar l'estructura urbana de Gavà abans de l'arribada del creixement industrial. Imatge realitzada amb IA, a partir descripcions que he trobat sobre Melcior Planes, Formava part del corrent econòmic de la segona meitat del segle XIX, on la noblesa i l'alta burgesia de la ciutat comtal buscaven activament terrenys i finques fora de Barcelona per invertir-hi el seu capital. Va adquirir grans finques al bell mig de Gavà. L'any 1824 va comprar la masia i els horts que més tard esdevindrien la Torre Lluc. Tot i que la masia ja existia, a la primera meitat del segle XIX va ser Planas i Crehuet qui va dissenyar i aixecar els esplèndids horts i jardins d'inspiració romàntica i italiana que avui dia conformen el parc públic. Cal recordar que la finca de la Torre Lluc que va deixar als...

 L'Electra del Llobregat va ser la companyia que va portar l'enllumenat públic i l'electricitat a Gavà l'any 1909. El fet va anar canviant els costums dels gavanencs, acostumats de viure de sol a sol. Estava al carrer Castelldefels, es va catalogar per acors munidipal. Però notinc clarque encara existeixi.  Sols el guarda-barri es movia pel carrer amb un estri que li donava llum, es movia a la nit pels diferents ravals que conformaven la població. Donava l'hora i despertava la gent a l'hora assenyala, com sabia quina hora era? Molt senzill, els pagesos posaven pedres a la porta, el número indicava l'hora: si eren 6, aquesta era el moment de despertar-los. Però el jovent de llavors ja feia coses pròpies de la seva edat: bretolades. Sovint treien i posaven pedres, creant un malestar general: " On anirem a parar amb aquests joves¡ ¡"  Serenos de Gavà anys 40. Jaume Rosich Tintore, i Josep esteve Pugés Fins inicis del segle XX, sols a alguns carrers ...

 He mirat que diu de mi la inteligencia artificial de Google, ha sortit això, no hi ha masses errors. Leopold Estapé i Amat va ser una figura política clau a Gavà durant les tres primeres legislatures democràtiques posteriors al franquisme, exercint com a regidor de l'Ajuntament de manera ininterrompuda entre 1979 i 1991. Nascut a Gavà l'any 1954, la seva trajectòria destaca tant per la seva gestió institucional com pel seu posterior vessant de recerca i activisme social. Abans Leopold Estapé i Amat sí que va ser detingut per la Guàrdia Civil l'any 1974 en el context de la forta repressió franquista que va seguir a l'execució de Salvador Puig Antich. Va ser una detenció política i sindical duta a terme pel règim dictatorial de Franco. En aquella època, un jove Leopold Estapé (que tenia uns 20 anys) ja militava de forma clandestina en els moviments de resistència de Gavà,  "vinculat a les primeres cèl·lules de Comissions Obreres (CCOO) i del PSUC"  ( En aquel...