GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

 He mirat que diu de mi la inteligencia artificial de Google, ha sortit això, no hi ha masses errors. Leopold Estapé i Amat va ser una figura política clau a Gavà durant les tres primeres legislatures democràtiques posteriors al franquisme, exercint com a regidor de l'Ajuntament de manera ininterrompuda entre 1979 i 1991. Nascut a Gavà l'any 1954, la seva trajectòria destaca tant per la seva gestió institucional com pel seu posterior vessant de recerca i activisme social. Abans Leopold Estapé i Amat sí que va ser detingut per la Guàrdia Civil l'any 1974 en el context de la forta repressió franquista que va seguir a l'execució de Salvador Puig Antich. Va ser una detenció política i sindical duta a terme pel règim dictatorial de Franco. En aquella època, un jove Leopold Estapé (que tenia uns 20 anys) ja militava de forma clandestina en els moviments de resistència de Gavà,  "vinculat a les primeres cèl·lules de Comissions Obreres (CCOO) i del PSUC"  ( En aquel...

L'incendi del Garraf del 1982 va ser un devastador foc forestal iniciat el 5 de juliol de 1982 a Begues que va acabar arrasant 11.000 hectàrees del massís del Garraf. És considerat un dels incendis més greus de la història de la zona, ja que va destruir el 80% de la superfície del futur parc natural, que en aquell moment es trobava precisament en tràmits de declaració oficial.   L'incendi es va iniciar5 de juliol de 1982, enmig d'una onada de calor extrema procedent del nord de l'Àfrica.  El foc es va declarar al municipi de Begues i va avançar ràpidament cap al massís, generant un front de foc de 18 quilòmetres de llargada.  Va cremar terrenys de Begues, Olivella, Sitges, Gavà i Castelldefels.  L'incendi va coincidir amb una de les pitjors onades de calor del segle passat. Les temperatures van batre rècords, arribant als 37,6 ºC a Barcelona. La virulència del foc i la direcció del vent van fer que un immens núvol de cendres es desplacés sobre Barcelona, fins al pun...

  La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va tenir un impacte significatiu a Catalunya, incloent-hi la zona del Baix Llobregat, on es troba Gavà. Aquesta guerra va enfrontar l'Arxiduc Carles d'Àustria, amb el suport de la Gran Aliança (Gran Bretanya i els Països Baixos), contra Felip V d'Espanya, amb el suport de França, per la corona espanyola. Inicialment, el Principat de Catalunya va acceptar Felip V, però les mesures repressives del virrei Francisco de Velasco i les decisions autoritàries del rei van generar desconfiança i van fer que Catalunya canviés de bàndol. La caiguda de Barcelona el 1714, després d'un setge de 13 mesos, va representar la pèrdua de l'últim bastió pro-Habsburg a la Península Ibèrica i la fi de l'estatus separat del Principat de Catalunya. A Gavà, Josep Campmany va explicar com es van viure aquells dies de la Guerra de Successió. La repressió borbònica a Gavà i al Baix Llobregat després de la caiguda de Barcelona el 1714 va ser inst...

 Al segle XII va sorgir un moviment de dones religioses que volien desenvolupar la seva fe al marge d'una església més interessada en els valors terrenals que en la fe del primer cristianisme. Les beguines eren dones que van protagonitzar un movim ent social i religiós sorgit a tot Europa. Eren dones, soles o en grup, que portaven una vida religiosa al marge de les estructures eclesiàstiques i familiars de l'època; dones independents de qualsevol autoritat masculina, fins a un extrem desconegut a l'època. Eren laiques i religioses al mateix temps, difícils de definir pels seus contemporanis, que també les denominaven « mulieres sanctae» . A Catalunya van ser conegudes amb el nom de "deodates" (del llatí deodatus , que significa «donada a Déu». Aquestes comunitats van sorgir en un context en què l' Església controlava estrictament la fundació de nous ordes religiosos. Buscaven una forma alternativa de vida devota, sovint vinculant-se amb ermites o capelles. ...

La nissaga dels Cerdans va arribar a Gavà a finals dels anys 50, van portar aparenment progrés industrial, però mentre els treballadors vivien sota minims, a la muntanya vivien a tot luxe. Dos cares d'una realitat molt própia del anys de la dictadura. La vaga de Cerdans (referint-se a l'empresa Rockwell-Cerdans de Gavà) és considerada un dels episodis fonamentals i pioners en la història de Comissions Obreres (CCOO) al Baix Llobregat durant els anys 60. Aquests són els detalls clau d'aquella lluita: -Context (Anys 60): A l'empresa metal·lúrgica Rockwell-Cerdans es van començar a gestar les primeres cèl·lules del que seria el sindicalisme de CCOO a la zona. L'any 1964, líders com Paco Ruiz Acevedo van començar a organitzar el sindicat en aquesta fàbrica, sovint fent reunions clandestines en llocs com l'església del barri d'Almeda a Cornellà. -Vaga Pionera: La mobilització a Cerdans va ser clau per la seva resistència contra els expedients de crisi i el tancam...

 Després de les dues grans guerres del segle XVII i inicis del XVIII, Gavà va quedar en una situació de profunda crisi i transformació social. Abans de la Guerra dels Segadors, Gavà vivia un moment d'expansió econòmica. Les guerres van tallar en sec aquest creixement, deixant una vila empobrida a inicis del segle XVIII. En aquesta entrada em referiré tan sols a la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1652. Deixant un rastre de misèria a la vila de Gavà i a tota la comarca. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), Gavà i la baronia d'Eramprunyà van viure un període de gran agitació social i destrucció material. Les tropes castellanes que s'allotjaven a la vila van destruir l'antiga església parroquial de Sant Pere. La universitat de Gavà (l'òrgan de govern local de l'època) tenia una autonomia pròpia que va facilitar l'adhesió als aixecaments populars del segle XVII. Josep Campmany ho assenyala com una catàstrofe total per a la nostra vila, mostra aquests ...