GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

  Durant l'edat mitjana, Gavà era un petit assentament rural dominat per la presència del Castell d'Eramprunyà i fortament condicionat per la seva geografia entre la muntanya i el delta . El 1002, apareix per primera vegada el nom de "Gavà" en un document oficial. El 1310 és la primera referència documentada d'una escola al municipi, entorn l'església de Sant Pere, on van els fills de les famílies benestants. Entre 1359 i 1368 és un període de crisi demogràfica per la pesta negra. El poble es concentrava en petits grups de cases al voltant de l'església de Sant Pere (la dels segles XI-XII) i a la vall de la Sentiu. També es parla d'un altra església, Santa Magdalena, del Sitjar o la Roca, indrets no gaire clars. L'any 1368 es registraven uns 79 focs (famílies), una xifra que va disminuir dràsticament a causa de la pasta i les guerres de la baixa edat mitjana, fins a arribar a uns 40-46 focs a principis de l'edat moderna. La vall de la Sentiu ...

 A la zona de Gavà, Viladecans i Castelldefels, els episodis més significatius de crema i destrucció d'esglésies es van produir durant el segle XX, concretament durant l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936). L'afectació a Gavà va ser profunda, especialment pel que fa al seu patrimoni barroc i renaixentista. L'Antiga Església de Sant Pere, construïda entre 1622 i 1629, va ser totalment cremat el juliol de 1936. L'incendi va destruir, a més de l'estructura, tots els elements barrocs i renaixentistes de l'interior, a més de l'arxiu parroquial i el campanar, que conservava elements romànics. El temple actual és una construcció de postguerra iniciada el 1941. La capella de l'Assumpció de Can Trias va patir una destrucció durant aquest període revolucionari. L'ermita, de Bruguers, va patir l'abandonament i danys derivats del context de persecució religiosa de l'època, menors que la resta d'edificis religiosos. La maredeu (atribuïda l...

  Durant els segles XVI i XVII, la costa del Baix Llobregat va ser un escenari freqüent d'incursions de corsaris barbarescos (pirates procedents del nord d'Àfrica sota influència de l'Imperi Otomà). Aquests atacs buscaven principalment el saqueig de queviures i la captura de presoners per obtenir rescats o vendre'ls com a esclaus. Les zones més castigades van ser les platges del delta sud del Llobregat, especialment les que formaven part de la baronia de l'Eramprunyà. Es té constància de desembarcaments documentats els dies 23 i 24 de febrer i el 4 de març de 1550 a la zona de Gavà i Castelldefels. Aquests atacs van generar una situació crítica per als veïns, que es van reunir en assemblees per exigir millors defenses. Entre 1550 i 1626 es van registrar fins a set atacs documentats tan sols per la mateixa zona. A Gavà , hi ha estructures defensives i de vigilància històriques de gran rellevància que formaven part de la mateixa xarxa de protecció contra la pirate...

 El bandolerisme al Baix Llobregat, i concretament a la zona de Gavà, no va ser un fenomen de simples lladregots, sinó una estructura social complexa que va tenir el seu punt àlgid entre els segles XVI i XVII. La comarca era un punt estratègic de pas cap a Barcelona, el que la convertia en un territori ideal per a les emboscades. Molts bandolers que actuaven a les costes del Garraf es refugiaven dins la Baronia d'Eramprunyà. Això passava perquè, per poder arrestar-los o interrogar-los, calia un permís del Baró, un tràmit que sovint era lent o difícil d'obtenir, permetent als bandits moure's amb certa impunitat. A diferència del bandolerisme senyorial de l'interior, les quadrilles que actuaven pel Garraf solien ser grups petits (menys de 12 persones), sovint formats per homes joves d'extracció social baixa, com mossos de pagès o pastors, que buscaven una sortida a la pobresa. : Els bandolers de l'època destacaven per l'ús de pedrenyals (armes de foc curtes de...