GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

  El Bruguers fou el periòdic municipal editat per l'Ajuntament, fundat com a òrgan de Falange el 1958. Els feixistes van triar el nom de Brugués, per oposició contra la revista anterior, L'Aramprunyà, de caràcter catalanista i laic. El número 1 va sortir el 29 de juny de 1958 per la festa major d'estiu (Sant Pere). Portava el subtítol Editado por FET y de las Jons. El primer director en va ser Juan Grau. Inicialment, va ser una publicació mensual d'informació local, a la que esporàdicament hi col·laborava l'Antoni Tarrida i Pugès (1921-2010), ell mateix en va assumir la direcció entre 1966 i 1974. I en aquell moment la va convertir en alguna cosa més que un simple butlletí local. La revista se'n va es va convertir en un autèntic catalitzador de la vida cultural gavanenca. Al voltant de la publicació es van impulsar els Premis Literaris Bruguers, el Premi Jacme March; el Patronat Històric de Gavà; es van realitzar homenatges a Pompeu Fabra i Marian Colomé, ent...

 Cap a 1984, amb l'estrena de la Companyia General del Foc, es va recuperar una vella història que vinculava la mort del príncep Carles de Viana amb Gavà. Llegenda o història? La idea que el Príncep de Viana va passar per Gavà o el Castell d'Eramprunyà abans de morir prové d'una llegenda de la tradició oral tardomedieval i el folklore romàntic català, recopilada formalment per escrit per primera vegada per l'escriptor Teodor Creus i Corominas en el seu llibre Set contalles del temps vell (1893). Més tard, el conegut folklorista Joan Amades també va recollir i difondre aquest relat. Segons la contalla recollida per Teodor Creus sota títols o anàlisis com El misteri d’Eramprunyà o la mort de Carles de Viana , la madrastra del príncep, la reina Joana Enríquez, volia desfer-se d'ell perquè el seu propi fill (Ferran el Catòlic) heretés la corona. La llegenda diu que la reina va enviar a buscar un metge jueu anomenat Soler, que vivia just a sota del castell d'Erampru...