EL DIA QUE LA LLUM VA ARRIBAR A GAVÀ (29 juny, 1909) (II)

 L'Electra del Llobregat va ser la companyia que va portar l'enllumenat públic i l'electricitat a Gavà l'any 1909. El fet va anar canviant els costums dels gavanencs, acostumats de viure de sol a sol.


Estava al carrer Castelldefels, es va catalogar per acors munidipal. Però notinc clarque encara existeixi. 

Sols el guarda-barri es movia pel carrer amb un estri que li donava llum, es movia a la nit pels diferents ravals que conformaven la població. Donava l'hora i despertava la gent a l'hora assenyala, com sabia quina hora era? Molt senzill, els pagesos posaven pedres a la porta, el número indicava l'hora: si eren 6, aquesta era el moment de despertar-los. Però el jovent de llavors ja feia coses pròpies de la seva edat: bretolades. Sovint treien i posaven pedres, creant un malestar general: "On anirem a parar amb aquests joves¡¡" 

Serenos de Gavà anys 40. Jaume Rosich Tintore, i Josep esteve Pugés


Fins inicis del segle XX, sols a alguns carrers hi havia fanals de gas i a les cases llums de petroli i espelmes. Per la Festa Major de Sant Pere de 1909, es va inaugurar l’Electra, el poble es va anar omplint de pals i fils i els veïns a poc a poc van anar adoptant aquest nou sistema d’enllumenat. Disposar de llum als carrers, a les cases, a les tavernes i a les botigues va allargar la jornada y la vida socioeconòmica del poble.

L'any 1909, l'empresari Arturo Costa i Martí va fundar una fàbrica d'electricitat dins d'una finca de la seva propietat anomenada la Boada, a Gavà. : Aquesta central tèrmica de generació va rebre el nom de L'Electra del Llobregat.

L'energia generada a Gavà no només va abastir el mateix municipi, sinó que es va estendre ràpidament donant servei a pobles veïns com Viladecans i Sant Climent de Llobregat. Poc després d'arrancar, Artur Costa va vendre l'empresa i la concessió de l'enllumenat públic a Lluís Huguet. El primer contracte per il·luminar els carrers de Gavà constava d'una xarxa inicial de 75 bombetes de 10 bugies cadascuna.

Raval de Calders, carrer sant Nicasi//plaça de la Bogeria


La relació de L'Electra del Llobregat amb l'Ajuntament de Gavà l'any 1909 va ser un clar exemple de com el poder polític municipal i la iniciativa privada de l'època es van alinear completament per modernitzar el poble. No va ser una negociació conflictiva, sinó un acord de mútua conveniència institucional. L'Ajuntament —liderat per l'alcalde Josep Amat i Vilà de Cal Todo(1)— va acordar amb L'Electra del Llobregat la concessió per canviar la fesomia del poble.

Quan Arturo Costa va traspassar el negoci i la concessió municipal a Lluís Huguet. L'Ajuntament va mantenir una relació excel·lent amb Huguet, ja que la llum elèctrica no només era més neta i moderna, sinó que va suposar un estalvi econòmic i de manteniment important per a les arques municipals respecte als antics fanals.

Com que l'alcalde Josep Amat i Vilà era un gran propietari de parcel·les a la zona del carrer Sant Nicasi, entenia perfectament el valor de la industrialització. En lloc de posar traves burocràtiques, l'Ajuntament va facilitar l'estesa de cables i pals pels camins i carrers de la vila. L'administració veia en l'Electra el soci tecnològic ideal per atreure noves indústries cap a Gavà., com ho van ser Serra i Balet (les Panes) i després la Roca.

La relació contractual directa va durar fins a l'any 1924. En aquell moment, el gegant Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) va absorbir la xarxa d'Huguet per unificar el sistema català. L'Ajuntament de Gavà va haver d'extingir la concessió local amb l'antiga Electra del Llobregat per començar a negociar directament amb la gran multinacional elèctrica.

La instal·lació de la llum va pujar pel carrer Major, que llavors s'iniciava a Can Glòria (actual Sant Antoni Abat), va pujar ala plaça Gran i va seguir pel carrer Sant Pere cap el Raval de Cal Todo i l'església. Curiosament, un dels primers locals amb llum va la coneguda farmàcia del fill de l'alcalde, en Pepet Amat, u home molt popular a Gavà, que va ampliar el poder de la família amb el matrimoni del seu hereu, Miquel Amat, amb la pubilla de la família Roca. Però aquesta ja és un altre història.

Joan Amat i Vilà, i la seva esposa Maria Ros.


(1) El nom de Cal Todo ve de la familia Toda, molt coeguda a Reus, nom que en ser en femení el van canviar, sembla sense massa problema. 


Més:

UN SEGLE DE VIDA GAVANENCA, Alfons Gibert i Valentí. Ajuntament de Gavà

Arribada de l'electricitat el 1909. El blog de l'Arxiu Municipal



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

LES ANTIGUES SEUS DE L'AJUNTAMENT DE GAVÀ

Imatge
Entre 1850 i 1927, la seu de l'Ajuntament de Gavà va estar en 5 espais diferents, gràcies a l'Alfons Gibert en coneixem alguns d'aquests llocs. No es coneix des de quin moment, pot ser el segle XVIII, la seu de l'ajuntament estava dins d'un hostal a l'actual plaça Major, llavors plaça de la Creu de Terme, dins ocupava un petit espai, on es reunia el consistori. El 1881 tot l'espai va anar a terra: hostal, carnisseria, fleca... Tocava construir la primera escola pública de Gavà. Poc abans havien comprat un espai a l'actual carrer del Centre, cantó Salvador Lluch, a ell mateix. Però es va trigar més de quaranta anys en edificar una seu de nou. On van estar durant aquest temps? Es creu que el primer lloc on van anar de llogues va ser al carrer Sant Isidre, propietat de Magdalena Campmany, es desconeix el lloc, sembla prop del cafè (Casal) del Centre. 6 anys després, el 1891, es va llogar el segon pis, de l'edifici del carrer Sant Pere, número 11. Una ...
Més informació

AQUELLA OLIVERA A L'INICI DEL CARRER DE LA PALLA.

Imatge
Quants cops pujant pel carrer Major ho has vist, i ni tan sols t`hi has fixat. Aquí ho explico. Imatge actual  L'olivera ja no h és, al seu lloc un altre arbre, sobre un quadrat clarament tancat. Un cartell molt amagat sembla volguí explicar alguna cosa, sols indica que els gossos no hi poden entrar. El carrer de la Palla ara es diu carrer de la Mercè. Enfront puja el carrer Major ocupant l'antiga Via romana que anava cap a Castelldefels. El lloc no té nom, o el desconec. El carrer de la Palla era l'entrada al poble de gent que veia amb tren al poble i just a aquell lloc hi havia un pou obert, un clar perill per a vianants, en un lloc que no estava il·luminat, i encara més per la mainada que sovint jugava a prop. L'ajuntament va enderrocar el pou i sobre i va plantar una olivera, que hi va ser durant molts anys. Però aquell espai de qui era, com és que no ha reclamat cap veí,  Gavà era un petit poble, format per 6 ravals. Tots tenien el seu forn de pa, la tenda de quevi...
Més informació