INCURSIONS PIRATES A GAVÀ, CASTELLDEFELS I VILADECANS

 Durant els segles XVI i XVII, la costa del Baix Llobregat va ser un escenari freqüent d'incursions de corsaris barbarescos (pirates procedents del nord d'Àfrica sota influència de l'Imperi Otomà). Aquests atacs buscaven principalment el saqueig de queviures i la captura de presoners per obtenir rescats o vendre'ls com a esclaus.



Les zones més castigades van ser les platges del delta sud del Llobregat, especialment les que formaven part de la baronia de l'Eramprunyà. Es té constància de desembarcaments documentats els dies 23 i 24 de febrer i el 4 de març de 1550 a la zona de Gavà i Castelldefels. Aquests atacs van generar una situació crítica per als veïns, que es van reunir en assemblees per exigir millors defenses. Entre 1550 i 1626 es van registrar fins a set atacs documentats tan sols per la mateixa zona.

A Gavà, hi ha estructures defensives i de vigilància històriques de gran rellevància que formaven part de la mateixa xarxa de protecció contra la pirateria.

-Encara es pot veure la Torre de Can Rosés (també coneguda històricament com a Can Riera del Serguerar) , és un dels millors exemples de masia amb torre de defensa incorporada. Va ser construïda entre els segles XV i XVI per protegir l'explotació agrícola dels atacs de pirates barbarescos que desembarcaven a la costa.

-La Torre de la Desfeta: Situada a 525 metres d'altitud al massís del Garraf, és una antiga torre de guaita estratègica que permetia una visió panoràmica de tot el delta i la costa. Actualment, s'utilitza com a punt de vigilància forestal durant l'estiu. Sols queden runes.

-El Castell d'Eramprunyà, tot i ser una fortalesa, el castell funcionava com el centre de la xarxa defensiva de la zona. Des de la seva ubicació elevada, es coordinava la vigilància amb les torres de la costa per refugiar la població de Gavà i Begues en cas d'atac.



Can Rosés està declarada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Es tracta d'una torre de planta circular del segle XVI, connectada a la masia per un pont cobert (passera), un dels millors exemples d'arquitectura defensiva contra el corsarisme a la zona. L'edifici actual té reformes dels segles XVIII i XX, però els seus orígens es remunten al segle XIV (any 1326)

A Castelldefels es conserven fins a 12 torres de guaita i defensa. La majoria d'aquestes estructures es van aixecar durant el segle XVI per protegir la població i les masies dels atacs dels pirates barbarescos. Les més conegudes:

-Torre Barona: Construïda el 1583, és una de les més grans i es troba en un turó amb vistes privilegiades al mar (actualment dins del recinte de l'Hotel Gran Rey Don Jaime).

-Torre de Guaita (plaça del Castell): Situada just davant del castell de la ciutat, data del segle XIV i servia per vigilar el camí d'accés a la fortalesa.

-Torre de Can Gomar: Connectada a una antiga masia (avui Casal de Cultura) per un pont cobert, és un exemple perfecte d'arquitectura defensiva domèstica.

-Torre Moruna: Ubicada al barri de Bellamar, és una de les torres més antigues (segle XIV) i té un domini visual excel·lent del litoral.

-Torre de Can Roca de Baix: Recentment restaurada, és sovint escenari d'actes culturals com l'encesa de torres pels drets humans.



A Viladecans, la Torre Roja i la Torre del Baró tenen un origen diferent, tot i que van acabar servint com a refugi. No, en canvi, Can Modolell catalogat com a bé cultural d'interès local, Era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle xvi. Es va bastir al segle XVI seguint el model de les de Castelldefels, amb l'objectiu específic de vigilar la costa i defensar-se de les incursions barbaresques que pujaven des de les platges de Viladecans. Aviu Can Modolell és la seu de la Casa de la Vila. 


Can Modolell, recreació. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

AQUELLA OLIVERA A L'INICI DEL CARRER DE LA PALLA.

Imatge
Quants cops pujant pel carrer Major ho has vist, i ni tan sols t`hi has fixat. Aquí ho explico. Imatge actual  L'olivera ja no h és, al seu lloc un altre arbre, sobre un quadrat clarament tancat. Un cartell molt amagat sembla volguí explicar alguna cosa, sols indica que els gossos no hi poden entrar. El carrer de la Palla ara es diu carrer de la Mercè. Enfront puja el carrer Major ocupant l'antiga Via romana que anava cap a Castelldefels. El lloc no té nom, o el desconec. El carrer de la Palla era l'entrada al poble de gent que veia amb tren al poble i just a aquell lloc hi havia un pou obert, un clar perill per a vianants, en un lloc que no estava il·luminat, i encara més per la mainada que sovint jugava a prop. L'ajuntament va enderrocar el pou i sobre i va plantar una olivera, que hi va ser durant molts anys. Però aquell espai de qui era, com és que no ha reclamat cap veí,  Gavà era un petit poble, format per 6 ravals. Tots tenien el seu forn de pa, la tenda de quevi...
Més informació