UNA MIRADA AL GAVÀ DEL PASSAT, ENTORN EDAT MITJANA: (II GUERRA CIVIL CATALANA, S XV)

Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), el castell d'Eramprunyà i el territori de Gavà van viure un dels episodis més tràgics de la seva història, culminant amb la destrucció gairebé total de la fortalesa.

La guerra va enfrontar les institucions catalanes (la Generalitat i el Consell de Cent) contra el rei Joan II, "Sense Fe". La baronia d'Eramprunyà, que llavors incloïa Gavà, Castelldefels, Begues i altres municipis, es va trobar en una posició estratègica clau per al control del Baix Llobregat i l'accés a Barcelona.

El moment més crític per al castell va ser l'any 1469. Les tropes de la Generalitat van assetjar el castell, que en aquell moment era defensat pel baró Jaume Marc IV, qui s'havia mantingut fidel al rei Joan II (a diferència dels seus predecessors que havien militat en el bàndol aristocràtic).  El setge va durar aproximadament un mes i va acabar amb la capitulació del castell després d'un intens bombardeig amb bombardes (artilleria primitiva). Aquest atac va deixar la fortificació molt malmesa, marcant l'inici de la seva decadència definitiva.

Principals conseqüències per a Gavà i i el castell de l'Eramprunyà:

-Ruïna del Castell: Tot i que la família Marc va mantenir la propietat fins al 1590, el castell no es va reconstruir mai més completament com a fortalesa militar, quedant en un estat de ruïna progressiva.
-Trasllat del poder: A causa de l'estat del castell d'Eramprunyà, el centre administratiu de la baronia es va anar desplaçant cap a la plana, concretament a la casa fortificada de Castelldefels (actual castell).
-La Capella de Sant Miquel: Malgrat la destrucció de les muralles i torres, l'església de Sant Miquel d'Eramprunyà va ser posteriorment reformada al segle XVI per mantenir el culte religiós a la zona alta.

Josep Campmany i Guillot (1966-2024), és una de les màximes autoritats en la història local, va analitzar aquest període detalladament en el seu treball "La guerra civil del segle XV a Eramprunyà". Josep Campmany va ser el fundador del Centre d'Estudis de Gavà i va dedicar gran part de la seva vida a digitalitzar i estudiar l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, la qual cosa li va permetre aportar dades molt precises sobre el dia a dia durant els conflictes del segle XV i XVII.




Segons les seves investigacions, els punts clau de Campmany sobre el conflicte són:

-El canvi de bàndol dels Marc: Campmany destaca que, tot i que tradicionalment els senyors d'Eramprunyà militaven en el partit aristocràtic (contrari al rei), el baró Jaume Marc IV va trencar aquesta tradició i es va mantenir fidel a Joan II (reialista). Aquesta lleialtat va ser "excepcional" i va marcar el destí del castell.
-La vida dins del setge: Campmany recull que, durant el setge de 1469, uns 70 vassalls es van tancar al castell amb Jaume Marc IV per defensar-lo.
-Les "sortides arriscades": L'historiador descriu com els defensors d'Eramprunyà feien incursions a la plana (l'actual nucli de Gavà) per robar bestiar i provisions per sobreviure al setge, fet que va generar un gran conflicte amb els pobladors del pla.
-L'ús de l'artilleria: Campmany documenta l'ús de dues bombardes grans per part de les tropes de la Generalitat (dirigides per Joan d'Anjou) per bombardejar la fortalesa el setembre de 1469, causant els danys que portarien a la seva ruïna definitiva.
-Impacte social: L'autor també posa èmfasi en com la guerra no només va ser un esdeveniment militar, sinó que va transformar l'univers mental dels residents i va accelerar el trasllat del poder senyorial cap a les zones de plana.






Josep Campmany posa èmfasi en el fet que la mortalitat més gran no va ser causada pels combats directes, sinó per les conseqüències de la guerra:

-Fam i desnutrició: Les constants ràtzies i robatoris de bestiar a la plana de Gavà per part dels soldats de tots dos bàndols van deixar la població sense recursos.
-Pesta i malalties: Com era habitual en els conflictes medievals, el moviment de tropes va anar acompanyat de brots epidèmics.

Es calcula que la població de la zona va patir una davallada important, no només per defuncions, sinó també per l'abandonament de masos. Molts camperols van fugir de la plana de Gavà per por a les represàlies o per la impossibilitat de conrear les terres sota el setge permanent.

Gavà i la baronia d'Eramprunyà eren terra de remences,Campmany explica al seu estudi Gavà en el segle XV, la condició, remença (pagesos lligats a la terra pel dret de "redempció") era present a la zona, però el conflicte es va viure de forma particular:

-Existència de "mals usos": Com a la resta de la Catalunya Vella, els senyors d'Eramprunyà (la família Marc) aplicaven els anomenats mals usos, incloent-hi la remença, l'eixorquia (si el pagès moria sense fills) o la cugucia (en cas d'adulteri de la dona).
-Pactes de redempció: Campmany documenta que ja el 1458 (abans de l'esclat de la guerra), els pagesos d'Eramprunyà ja havien començat a negociar pactes particulars de redempció per alliberar-se de les servituds.
-Sentència de Guadalupe (1486): Després de les guerres, la famosa sentència dictada per Ferran el Catòlic va declarar vàlids aquests pactes previs a Eramprunyà. Els pagesos de les parròquies de Sant Pere de Gavà i Santa Maria de Castelldefels van haver de pagar una suma (151 sous i 10 diners per mas) per abolir definitivament els mals usos.
-Diferència amb la muntanya: A diferència de les zones de Girona (la Muntanya), on la revolta va ser molt més violenta i organitzada militarment, a Gavà els pagesos van patir més les conseqüències del setge al castell i el pas de les tropes que no pas una insurrecció remença pròpia a gran escala.

En resum, Gavà tenia pagesia, remença que, gràcies a la Sentència de Guadalupe i a pactes previs rescatats per Campmany, va aconseguir la llibertat personal a finals del segle XV, tot i mantenir el pagament de censos al senyor.


D'acord amb la recerca de Campmany, alguns dels masos o llinatges històrics vinculats a aquest context són:

-Ca n'Amat (antigament Can Ros de les Canals): És un dels masos més emblemàtics i documentats. Tot i que l'edifici actual té una inscripció de 1741, el seu origen és medieval i estava vinculat a les terres de la baronia on es practicaven els drets senyorials.
-Can Tries: Documentat com un dels nuclis de població que ja existien en el segle XV i que formaven part de la xarxa de masos que van haver d'afrontar les càrregues senyorials abans de l'alliberament definitiu.
-Can Dardena: Situat a la zona de muntanya prop del castell, és un exemple de masia que va sobreviure a la crisi baixmedieval i al conflicte remença, mantenint la seva activitat agrícola durant segles.
-Can Pere Bori: Tot i que va ser enderrocat fa unes dècades, va ser un dels masos clau de la zona de la plana que històricament formava part del domini directe dels administradors de la baronia i on treballaven pagesos que van viure la transició cap a la llibertat personal.