BANDOLERS PER LA ZONA DE GAVÀ, I EL BAIX LLOBREGAT S XVI-XIX
El bandolerisme al Baix Llobregat, i concretament a la zona de Gavà, no va ser un fenomen de simples lladregots, sinó una estructura social complexa que va tenir el seu punt àlgid entre els segles XVI i XVII. La comarca era un punt estratègic de pas cap a Barcelona, el que la convertia en un territori ideal per a les emboscades.
Molts bandolers que actuaven a les costes del Garraf es refugiaven dins la Baronia d'Eramprunyà. Això passava perquè, per poder arrestar-los o interrogar-los, calia un permís del Baró, un tràmit que sovint era lent o difícil d'obtenir, permetent als bandits moure's amb certa impunitat.
A diferència del bandolerisme senyorial de l'interior, les quadrilles que actuaven pel Garraf solien ser grups petits (menys de 12 persones), sovint formats per homes joves d'extracció social baixa, com mossos de pagès o pastors, que buscaven una sortida a la pobresa. : Els bandolers de l'època destacaven per l'ús de pedrenyals (armes de foc curtes de l'època), que els donaven un gran avantatge tàctic en els camins de ferradura del Baix Llobregat.
Segons Jaume Codina (1) a la nostra comarca el bandolerisme estava infiltrat en tots els nivells, des de la petita noblesa fins a estaments eclesiàstics. No era estrany que alguns bandolers actuessin sota la protecció o ordres de senyors locals per resoldre disputes de bàndols. Tot i que els famosos nyerros i cadells (els dos grans bàndols de Catalunya) van arribar més tard a la comarca, el territori ja estava dividit per "parcialitats" o famílies enfrontades que utilitzaven escamots armats per defensar els seus interessos.
Els Nyerros van preneder el nom de la baronia de Nyer (Conflent), governada per la família Banyuls. Se'ls associava tradicionalment amb la defensa dels privilegis de l'alta noblesa i els drets senyorials. Els Cadells provenen de la família Cadell, senyors d'Arsèguel (Alt Urgell). Solien alinear-se amb els interessos de la burgesia, els camperols i les ciutats, oposant-se sovint a l'autoritat dels grans senyors.
Alguns bandolers es van poder moure amb certa impunitat pel Garraf i pels camins de la comarca. Gavà, com a la resta de la comarca, alguns bandolers no actuaven sols, sinó que eren utilitzats per famílies nobles locals per intimidar rivals o protegir propietats durant les disputes de bàndols entre els segles XVI i XVII. Existeixen relats populars sobre amagatalls al massís del Garraf, com la Cova de la Mare de Déu de Bruguers, on la tradició diu que es refugiaven bandits per vigilar el pas de la marina.
La conducta de la gent no sempre va ser de por. De vegades els bandolers eren perseguits per la milícia popular, amb permís de la Pia Almoina com a Senyora de les terres, o per milícies d’altres poblacions que s’endinsen al massís per a trobar els bandolers i els seus amagatalls.
 |
La relació entre la població del Baix Llobregat i els bandolers era una barreja contradictòria de terror i complicitat. No hi havia una resposta única, ja que depenia molt de qui fos el bandoler i de quina classe social fos el pagès. Molts pagesos i pastors de Gavà, Begues o el Garraf ajudaven els bandolers. No sempre ho feien per simpatia, sinó mols cops per por. Si un pagès denunciava un bandoler i aquest s'escapava, la venjança contra la seva família o les seves collites era segura i brutal.
Ajudar els bandolers era un risc extremadament alt. Si les autoritats descobrien que algú els donava aixopluc, menjar o informació (el que s'anomenava ser fautor), les conseqüències eren severes: presó, confiscació de bens, galeres. Molts d'aquests col·laboradors humils, com els pastors de les masies de Gavà i Begues, no apareixen amb nom i cognom en les sentències finals perquè sovint morien en enfrontaments amb el Sometent abans d'arribar a judici, o eren castigats de manera sumària per les autoritats locals. Es cita a un pastor de Campdàsens, una masia fortificada al límit de Gavà i Sitges.
Eren anys durs, on la vida no tenia cap preu. Qualsevol podia estar armat amb un pedrenyal, Jaume Codina (1) explica que era una arma curta de foc, utilitzada pels bandolers. Es disparava amb pedrenyer o pedra foguera. Gairebé hi havia més pedrenyals que persones a Catalunya durant aquells temps. Així anaven les coses.
"En 1639, poc després de la mort de Serrallonga, uns versos en castellà deien: «Montuosa Cataluña [...] / cada monte es un castillo, / cada sierra una muralla, / cada risco es una torre / y toda una plaza de armas.»
La muntanya era un bon allotjament, el Garraf i la serralada litoral eren bons amagatalls. Entre el Garraf i Sant Boi, les masies de Gavà o Viladecans no estaven lliures d'aquesta plaga.
Així per exemple Jaume “Mentider” bandoler que actuava al camí cap a les costes de Garraf:
“…Pel volts de Sant Miquel, proppassat de setembre jo estava per pastor a can Perellada del terme de Sant Boi…i el dit Pere “Capdet” i Bonshom, em vingueren dos dies darrere per allí els boscatges guardant jo les cabres, i em persuadiren que me n’anés amb ells, que n’hi havia d’altres amb ells de quadrilla i que no caldria treballar, i que sortiriem a robar i no ens faltarien diners, i que aquí mateix em donarien un pedrenyal***. .. i em digueren que el dit Jaume “Mentider”, que havia estat per pastor amb na Cerdanya de Sant Boi, vindria també amb la quadrilla…”
Una vida d’aventures i diners fàcils, era sovint una temptació difícil d’evitar per a gent jove, sense futur i amb molt poc a perdre; com en Manaut, un pastor francès de Sant Boi, cap d’una quadrilla de cinc o sis lladres, entre els quals hi ha Jaume “Mentider”, Antoni Pujol “el Renegat”, Joan Martí “Barqueró”, en “Samarra” i en Domenjó Margardí " (1)
Jaume “Mentider” va ser executat, a Sant Boi, l’any 1582 per” robar i bandolejar a les costes de Garraf. Antoni Pujol, el Renegat, va ser detingut a Sitges el maig de 1583. En el seu testimoni (tenia 25 anys), va explicar com es movia per l'Hospitalet i Castelldefels abans de ser pres pel batlle de Sitges. A diferència del seu company Jaume "Mentider", que va ser executat a Sant Boi, ell va ser condemnat a galeres perpètues.
Bartomeu Domingo, conegut amb l'àlies de Moreu Cisteller, era del Prat, va ser un dels primers grans caps de bandolers de Catalunya. La seva activitat, juntament amb la d'Antoni Roca, va marcar l'inici del període més violent del bandolerisme popular català a mitjans del segle XVI. Es va moure pels camins del delta, en direcció al Garraf. Finalment va ser interceptat per la justícia i executat a Barcelona juntament amb el seu lloctinent, "lo Biscaio", i setze membres més de la seva colla, el 1543.
Josep Sàbat (Capa Negra), va ser un personatge tardà (segle XIX) i actuar sobretot per Corbera de Llobregat, la seva fama es va estendre per tota la comarca. Es diu que feia servir la seva xarxa de contactes per moure's per les muntanyes del Baix Llobregat, incloent-hi el Garraf, on actuava com un "justicier" que robava als rics per ajudar els pobres. Va lluitar contra les tropes napoleòniques a la Guerra del Francès sota les ordres del general Manso, on va destacar pel seu valor. Va ser capturat pel sometent i acusat de fins a 29 assassinats. Segons la crònica de l'època, va ser condemnat a morir esquarterat, per escarment de partidaris.
Perot Rocaguinarda i Serrallonga van ser els més famosos.Tot i que la seva activitat principal va ser a l'interior i al nord de Catalunya, la seva influència i el temor que generaven arribaven a tot el país. Es diu que Serrallonga es va arribar a amagar a les ruïnes del palau de Bellesguard a Barcelona, molt a prop de la frontera amb el Baix Llobregat.
 |
| Extret del número 91 del Sàpiens (maig 2010) |
(1) Jaume Codina. “Bàndols i bandolers al Baix Llobregat”
Més:
Alcoberro, A. Pirates, bandolers i bruixes. Barcelona: Barcanova, 2004.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada