UNA MIRADA AL GAVÀ DEL PASSAT, ENTORN EDAT MITJANA

 Durant l'edat mitjana, Gavà era un petit assentament rural dominat per la presència del Castell d'Eramprunyà i fortament condicionat per la seva geografia entre la muntanya i el delta.

El 1002, apareix per primera vegada el nom de "Gavà" en un document oficial. El 1310 és la primera referència documentada d'una escola al municipi, entorn l'església de Sant Pere, on van els fills de les famílies benestants. Entre 1359 i 1368 és un període de crisi demogràfica per la pesta negra.

El poble es concentrava en petits grups de cases al voltant de l'església de Sant Pere (la dels segles XI-XII) i a la vall de la Sentiu. També es parla d'un altra església, Santa Magdalena, del Sitjar o la Roca, indrets no gaire clars. L'any 1368 es registraven uns 79 focs (famílies), una xifra que va disminuir dràsticament a causa de la pasta i les guerres de la baixa edat mitjana, fins a arribar a uns 40-46 focs a principis de l'edat moderna. La vall de la Sentiu era, durant l'edat mitjana, el pulmó agrícola i el refugi vital de Gavà. Mentre que la zona del delta era perillosa i pantanosa, la Sentiu oferia un refugi segur i fèrtil per als habitants del territori d'Eramprunyà.

Restes de Santa Magdalena del Sitjar, plenament abandonades.

La vall era la via principal per pujar cap al Castell d'Eramprunyà i el massís del Garraf. El que avui coneixem com el "camí medieval" de la Sentiu al castell, tot i que va ser reformat molt més tard, segueix la traça de les antigues rutes que utilitzaven els pagesos i els senyors per comunicar-se amb la fortalesa.

El nom de la Sentiu és molt antic i apareix documentat per primera vegada l'any 982 com a "ipso rio de ipsa Sentiz". El topònim podria derivar del llatí Senticem, que fa referència a un lloc ple de barzeres o esbarzers (lloc d'esbarzers), però no és clar.

El territori estava sota la jurisdicció del Castell d'Eramprunyà. Famílies nobles com els Marc van exercir el control sobre els recursos, arribant a prohibir la pesca a la zona de la Murtra.

A diferència d'ara, la zona del delta del Llobregat (del Prat a Castelldefels) era una àrea pantanosa plena d'aiguamolls. Era un entorn insalubre on es generava paludisme. Avui és coneguda com les sorres. La vegetació típica eren canyissars i jonqueres, amb una gran fauna d'aus i peixos (com les anguiles). L'agricultura es practicava principalment a les zones de muntanya i a les valls properes.

Can llong

La vida a la muntanya s'organitzava entorn les masies. Eren masos aïllats que depenien directament del Castell d'Eramprunyà. Alguns dels més rellevants d'origen medieval o que ja existien llavors són:

-Can Llong: Situada a l'entrada de la vall, va ser una de les més importants de Gavà i és un testimoni clau de la riquesa agrícola d'aquell temps.

-Can Vinyes: Masia que ja apareixen esmentada en les rutes medievals.

-Mas de Font Noves: Nom medieval de l'actual mas, que aprofitava una de les poques deus d'aigua permanents de la zona.

-Can Dardena apareix documentada originàriament com el Mas de la Sentiu, ja al segle XII. La seva torre de defensa podria tenir orígens fins i tot en el segle X. El segle XIV, va servir com a residència dels senyors d'Eramprunyà i era el lloc on es realitzaven els pactes de vassallatge de la baronia. L'any 1668, passa a mans d'Anton Dardena, moment en què la casa adquireix el nom actual pel qual la coneixem.

Can Dardena

LA LLEGENDA DE LA FONT DE LA SENTIU

La llegenda de la Font de la Sentiu té el seu origen en una època de gran patiment per a la gent de Gavà i Castelldefels. Tot i que s'ubica tradicionalment a mitjan segle XVIII, connecta directament amb el passat medieval pel protagonisme del Baró de l'Eramprunyà i la família March.

La llegenda la podem trobar a https://fontsaigua.com/2015/04/29/la-llegenda-de-la-font-de-la-sentiu-de-gava/ Diu que una terrible epidèmia va assolar la regió. La malaltia era tan forta que gairebé no quedaven homes sans per treballar la terra ni pescar, fet que va portar una fam extrema a la població. Davant d'aquesta situació desesperada, el Baró de l'Eramprunyà i la gent més influent de la zona, van buscar i trobar un brollador d'aigua puríssima i no contaminada en un racó amagat de la vall de la Sentiu.

La font és un brollador natural d'una mina d'aigua que encara avui es pot visitar seguint rutes de senderisme des de Gavà o Castelldefels. Representa la importància vital que tenien les aigües netes de la muntanya per a una població que vivia sota l'amenaça constant del paludisme del delta.

En l'actualitat està molt contaminada, És un contrast molt trist: la font que en la llegenda curava malalties, avui, és un focus de preocupació ambiental. Tot i que s'han fet obres de segellament, la proximitat de l'antic abocador ha estat històricament una amenaça per als aqüífers de la zona a causa dels lixiviats (líquids tòxics). Com que no és una aigua tractada ni controlada per al consum humà, sovint presenta bacteris d'origen fecal o orgànic que la fan totalment no potable.

PROPERA ENTRADA: DELS REMENCES ALS RABASSAIRES.