CREMA D'ESGLÉSIES, 1936 A GAVÀ, I POBLES VEÏNS.

 A la zona de Gavà, Viladecans i Castelldefels, els episodis més significatius de crema i destrucció d'esglésies es van produir durant el segle XX, concretament durant l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936).

L'afectació a Gavà va ser profunda, especialment pel que fa al seu patrimoni barroc i renaixentista. L'Antiga Església de Sant Pere, construïda entre 1622 i 1629, va ser totalment cremat el juliol de 1936. L'incendi va destruir, a més de l'estructura, tots els elements barrocs i renaixentistes de l'interior, a més de l'arxiu parroquial i el campanar, que conservava elements romànics. El temple actual és una construcció de postguerra iniciada el 1941.

La capella de l'Assumpció de Can Trias va patir una destrucció durant aquest període revolucionari. L'ermita, de Bruguers, va patir l'abandonament i danys derivats del context de persecució religiosa de l'època, menors que la resta d'edificis religiosos. La maredeu (atribuïda l'entorn de Pere Ollero) original es va poder salvar gràcies a la protecció d'uns veïns de Gavà que l'amagaran per evitar que fos destruïda, l'original continua guardat.

Durant els primers dies de la guerra (juliol de 1936), el patrimoni religiós de Viladecans va ser objectiu de les milícies revolucionàries, l'església de Sant Joan, temple parroquial, va ser assaltat i cremat el 20 de juliol de 1936. Com en altres localitats, la destrucció es va centrar en les imatges, els altars i la crema dels llibres de l'arxiu per fer pasta de paper o simplement per eliminar el registre.

La situació a Castelldefels seguirà el patró de la comarca del Baix Llobregat, l'església de Santa Maria de Castelldefels, situada al costat del castell, va ser profanada i part del seu mobiliari litúrgic cremat l'estiu de 1936. El temple va ser utilitzat posteriorment amb finalitats militars o logístiques durant el conflicte.

Els autors de la crema d'esglésies l'any 1936 no van ser un grup únic amb nom i cognoms individuals coneguts a la història popular, sinó col·lectius vinculats als Comitès Revolucionaris, que es van formar immediatament després del cop d'estat del 18 de juliol. Molts revolucionaris veien les esglésies com a centres de propaganda o fins i tot magatzems d'armes dels insurrectes. En molts casos, les autoritats municipals de l'època s'han vist desbordats per la violència d'aquests grups. Cal recordar que a Gavà aquests grups assassinaran l'alcalde, Bartomeu Fabrés i Anglada.

Sant Joan de Viladecans

Durant el juliol de 1936, l'actitud de les diferents forces polítiques davant la crema d'esglésies va ser complexa i sovint contradictòria, oscil·lant entre la incapacitat d'aturar la violència popular i els esforços institucionals per salvar el patrimoni. Ventura Gassol (ERC), que es va mobilitzar per salvar patrimoni i persones, va haver de marxar a l'exili i va continuar perseguit després de la guerra. PSUC i ERC van condemnar la violència i el terror revolucionari, tot i que després van ser presentats com a inductors.

Bibliografia

Joan Campmany i Guillot: És l'historiador local de referència. En llibres com Gavà (de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona) o els seus articles a la revista L'Eramprunyà, detalla la destrucció de l'antiga església de Sant Pere i el context de la revolució social a la vila. També ha publicat nombrosos treballs sobre la història del castell i la transició de la societat gavanenca, incloent-hi els períodes de conflicte.

Antoni Tarrida (i Pugès). És un investigador i escriptor local conegut principalment pel seu llibre "La generació perduda. Els gavanencs i la guerra del 1936-39". En aquesta obra, Tarrida fa una recerca exhaustiva per reconstruir l'impacte del conflicte a Gavà, recollint testimonis directes i documents sobre la violència i la repressió a la vila. El seu treball és fonamental per conèixer els detalls de la destrucció de l'antiga església de Sant Pere i com va afectar la vida dels ciutadans.

Jaume Lligadas i Vendrell: Ha escrit extensament sobre la història de Viladecans. La seva obra Viladecans, la història d'un poble és fonamental per entendre com es va viure el juliol de 1936 i l'assalt a la parròquia de Sant Joan.

Javier Clemente González: Historiador que ha tractat el paper del Castell de Castelldefels durant la guerra (com a presó i punt militar) i la situació de la parròquia de Santa Maria en obres com Castelldefels sota les bombes.

Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL): És la institució clau. Publiquen la revista Materials del Baix Llobregat, on trobaràs articles específics sobre l'anticlericalisme i la violència a la comarca el 1936.

Alfons Gibert Va ser un destacat col·laborador de l'Arxiu Municipal de Gavà i un gran coneixedor de la història local. La seva aportació es caracteritza pel buidatge de documents històrics i la narració de vivències personals. Va viure la guerra sent un nen i ha escrit relats com "Gavà, Nadal 1936. Una història d'Alfons Gibert", on descriu la tristesa del primer Nadal de guerra després de la crema de l'església i la mort de capellans.