GAVÀ I LA GUERRA DELS SEGADORS

 Després de les dues grans guerres del segle XVII i inicis del XVIII, Gavà va quedar en una situació de profunda crisi i transformació social. Abans de la Guerra dels Segadors, Gavà vivia un moment d'expansió econòmica. Les guerres van tallar en sec aquest creixement, deixant una vila empobrida a inicis del segle XVIII.

En aquesta entrada em referiré tan sols a la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1652. Deixant un rastre de misèria a la vila de Gavà i a tota la comarca.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), Gavà i la baronia d'Eramprunyà van viure un període de gran agitació social i destrucció material. Les tropes castellanes que s'allotjaven a la vila van destruir l'antiga església parroquial de Sant Pere. La universitat de Gavà (l'òrgan de govern local de l'època) tenia una autonomia pròpia que va facilitar l'adhesió als aixecaments populars del segle XVII.

Josep Campmany ho assenyala com una catàstrofe total per a la nostra vila, mostra aquests punts com els més importants:

-L'ocupació militar: Campmany documenta que Gavà va patir el pas i l'allotjament constant de tropes, tant franceses com castellanes. Això va suposar una càrrega econòmica insuportable per als pagesos, que havien d'alimentar els soldats i els seus cavalls.

-La destrucció del patrimoni: L'historiador posa èmfasi en la pèrdua de l'antiga església de Sant Pere el 1642. Segons les seves recerques, les tropes castellanes la van incendiar i destruir, fet que va obligar la població a celebrar el culte en espais provisionals durant dècades.

-Crisi demogràfica i econòmica: Campmany explica que el conflicte va trencar una etapa de creixement. La guerra, sumada a les epidèmies de pesta (especialment la de 1651), va delmar la població i va provocar que moltes masies quedessin abandonades o en fallida.

-El paper dels sometents: En els seus treballs també ressalta el protagonisme dels sometents (pagesos armats) de la zona, que es van organitzar per defensar el territori dels abusos de les tropes, reflectint la forta tensió entre la base popular i les autoritats militars.

-Continuïtat del conflicte: Una de les seves tesis principals és que les ferides de la Guerra dels Segadors (1640) van deixar el terreny preparat per a la conflictivitat posterior, connectant aquests fets amb la Guerra de Successió de 1714.

Pel que fa a la Guerra dels Segadors (1640-1652), les xifres exactes de morts gavanencs són molt difícils de precisar, ja que els llibres de defuncions de l'època sovint són incomplets o es van perdre amb la destrucció de l'església el 1642. El moment de màxima violència directa va ser la incursió de les tropes castellanes (el març d'aquell any) que va acabar amb l'incendi de l'església de Sant Pere. Es documenten morts durant l'assalt, però més que execucions "formals", van ser víctimes de la brutalitat del combat i del saqueig. Molts pagesos van morir de fam o esgotament a causa de la confiscació de collites. La pressió sobre les masies era tan bèstia que moltes famílies gavanenques es van veure abocades a la misèria extrema, que derivava en una mortaldat indirecta elevada.

Les tropes castellanes es van dedicar als saquejos de collites, robatori de bestiar i violència contra les dones de les masies gavanenques com a forma d'extorsió.

I per si no n'hi hagués prou, després va venir la Pesta de 1651: Aquesta va ser la veritable causa de mort massiva a Gavà durant el conflicte. La malaltia va arribar amb els moviments de tropes i va delmar la població. Segons Campmany, la mortalitat va ser tan alta que va provocar un buit demogràfic que va provocar un buit demogràfic que va trigar dècades a recuperar-se.

Consulta:

Gavà i Eramprunyà al segle XVII: de la guerra dels segadors a l'onze de setembre de 1714. Josep Capmany
Consulta a les xarxes, apunts propis i dades procededents de la IA.