TOTS SANTS AL GAVÀ D'INICIS DE SEGLE

 Eren tems de canvis i misèries, , la fil·loxera va deixar moltes famílies pageses en una situació deplorable, les sorres començaven a ser conreades, la carabassa, la cansalada (el tocino) i les sardines eren àpats de festa major.



Tots Sants era una festa molt més severa i recollida, dedicada gairebé exclusivament al culte als morts. Gavà era encara un poble pagès de poc més de 2.000 habitants.

La nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre les campanes de l'església de Sant Pere tocaven a morts tota la nit sense parar. Era l'avís que les ànimes tornaven. A algunes cases, es resava el rosari en família per les ànimes difuntes. Era el que es feia abans de l'àpat, abans es feien les castanyes a una parella foradada a la llar de foc. Eren castanyes grosses, sempre algú de la família seia sobre les castanyes, que estaven dins d'un sac. Després es feia l'àpat de les castanyes, acompanyades de "vi bo, moscatell. També hi podien posar moniatos, a poques cases ja podien tastar panellets.


El dia 1 tothom anava al cementiri. El Cementiri Municipal de Gavà s'havia construït feia poc, el 1881, fora del nucli antic. Era dia de netejar i guarnir els ninxos amb flors. La tradició d'honorar els difunts amb flors ve dels antics romans, que oferien flors com a senyal de vida eterna, i a Gavà es feia amb crisantems i flors de tardor del Maresme o dels camps dels pagesos. S'hi anava vestit de dol rigorós. Després de la visita, missa de Tots Sants i l'endemà, 2 de novembre, missa de Difunts.

Al cafè del Centre o a les societats obreres de Gavà es feien rifes de confitura i panellets, una pràctica que venia del segle XIX i va durar fins ben entrat el segle XX. Era una festa d'hivern, familiar, entre el cementiri, l'església i la taula.

Cementiri Nou


El "truco o trato" que ara es fa, es realitzava el 6 de desembre, sant Nicolau: els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi es pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava:


Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau))
Baixeu, baixeu mestressa,
De bons panellets
De panses i figues
Nous (anous?) i olives
Pollastres i gallines
De tot el que vulgueu
I anirem a veure al senyor rector...

També per aquells anys, el jovent la va fer molt grossa. Va ser entre 1914 i 1918 el que els joves van decidir fer amb les carabasses. Van agafar-les d'una a una i les van tirar rodolant carrer Sant Isidre avall, si alguna s'aturava pel camí l'ajudaven a continuar rodolant. Però eren tantes que era massa feinada, i per això van decidir omplir un carro i llençar-lo carrer avall. La destrossa va ser monumental, l'esbroncada no menys, fins al punt que avui encara m'arriben diferents versions. Els que ho explicaven sempre deien que ells no havien estat, que eren d'altres, que els de Viladecans.... Bé els nostres veïns sempre acabaven tenint les culpes.

La raó és que el jovent sempre les ha fet grosses, 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

GAVÀ, 1936- 1940. QUAN EL DIÀLEG ÉS MORT, LA VIDA PERD VALOR-

Imatge
Quan una societat abandona el diàleg i el raonament, i es deixa emportar per l'odi, avança cap a un camí d'autodestrucció, on tothom pot ser culpable i víctima. Un camí que cada dia es veu més gent amb ganes de tornar-hi. Fem memòria. Església parroquial de Gavà, cremada a inicis de la guerra civil Els finals dels anys 30 i següents, la vida a Catalunya tenia molt poc valor, algú assenyalava la culpabilitat de qualsevol persona, i, fos innocent o no, podia acabar amb un tret a la nuca o davant d'un escamot d'afusellament. La casualitat el podia significar una mort injusta o salvar-te la vida. Josep Soler Vidal, llavors representant de la Generalitat a Gavà, com va salvar la vida. Un dia venint de Barcelona va ser aturat per un escamot de la FAI, com anava ben vestir van decidir que era un feixista, de res li va servir mostrar els documents que acreditaven qui era, havien decidit que era un feixista i sense judici el van enviar a la paret per ser afusellat. Però un dels...
Més informació

LES ANTIGUES SEUS DE L'AJUNTAMENT DE GAVÀ

Imatge
Entre 1850 i 1927, la seu de l'Ajuntament de Gavà va estar en 5 espais diferents, gràcies a l'Alfons Gibert en coneixem alguns d'aquests llocs. No es coneix des de quin moment, pot ser el segle XVIII, la seu de l'ajuntament estava dins d'un hostal a l'actual plaça Major, llavors plaça de la Creu de Terme, dins ocupava un petit espai, on es reunia el consistori. El 1881 tot l'espai va anar a terra: hostal, carnisseria, fleca... Tocava construir la primera escola pública de Gavà. Poc abans havien comprat un espai a l'actual carrer del Centre, cantó Salvador Lluch, a ell mateix. Però es va trigar més de quaranta anys en edificar una seu de nou. On van estar durant aquest temps? Es creu que el primer lloc on van anar de llogues va ser al carrer Sant Isidre, propietat de Magdalena Campmany, es desconeix el lloc, sembla prop del cafè (Casal) del Centre. 6 anys després, el 1891, es va llogar el segon pis, de l'edifici del carrer Sant Pere, número 11. Una ...
Més informació