IMATGE ORIGINAL MAREDEDEU DE BRUGUERS, S XIV.

 La imatge original de la Mare de Déu de Bruguers, és una valuosa talla gòtica de finals del segle XIV (1387) elaborada en alabastre policromat. L'obra és atribuïda a l'escultor Pere Oller o al seu cercle.

La talla prové de la primitiva ermita situada a Gavà (Baix Llobregat). Com que es tracta d'una peça històrica d'alt valor artístic i patrimonial, l'original es conserva protegida, mentre que la que es pot veure exposada a l'altar de l'Ermita de Bruguers és una còpia fidel. Mossèn Isidre em va ensenyar l'original el 1986, ja amb el braç reconstruït amb la "Sphaera Mundi".

Segons la veu popular, la imatge original va ser «trobada» per un pastor l'any 1193 a la Cova de la Mare de Déu de Bruguers, però de ser del segle XII, la imatge seria molt diferent, encara que crec que a Sant Feliu es guarda una d'estil romànic. Seria interessant un dia poder mostrar les dues, si és cert, clar.

Segons la tradició, el braç de la figura es va trencar en intentar canviar de lloc. El trencament s'interpreta com el senyal definitiu i miraculós de la voluntat divina per fer entendre als veïns que el seu destí era romandre a la muntanya, fet que va impulsar la comunitat a edificar-li la seva ermita.

La Cova de la Marededeu de Bruguers

Però no és l'únic cas de Marededeu amb el braç trencat. Vandalisme, mala conservació...? El fet és que la "Sphaera Mundi", representava el seu poder i reialesa, una representació idèntica al "Pantocràtor" del Crist "Salvator Mundi". Molts escultors interpretant a Maria, com a Reina del Cel i de la Terra, li van atorgar aquest mateix atribut reial per expressar el seu poder de mediació universal davant de Déu. Poder que a Castella van voler matissar (o menysvalorat) dient que era la poma d'Eva, Interpretaven que en sostenir-lo Maria, simbolitza que ella és la "Nova Eva", curiosament quan amb el gòtic ja la té el nen, torna a ser símbol de poder.

Aquesta imatge de poder té el seu origen en el paper que van jugar moltes dones a la nostra història (Ermessenda, Almodis, Violant...) i que va quedar reflectit en les nostres lleis (Usatges de Barcelona) on la dona tenia uns drets no reconeguts a altres furs.

La Marededeu amb tot el símbol del poder, tenim un bon exemple a Catalunya, la Mare de Déu del Claustre, una magnífica talla romànica de la Catedral de Solsona, on el concepte de poder adquireix una dimensió única a causa dels seus atributs reials i les seves singularitats. Vesteix túniques sumptuoses pròpies de la cort. Ensenya el genoll dret cenyit amb una lligacama (de l'Orde de la Garrotera?). A més porta el bàcul pastoral, símbol de poder jurisdiccional i espiritual sobre les seves terres.

Durant la invasió napoleònica, les tropes franceses van causar estralls i saquejos a molts temples i masies de Gavà. L'Ermita de Bruguers no en va ser una excepció. Llavors disposava d'un retaule renaixentista/barroca que va patir greus desperfectes o un desmantellament parcial durant l'ocupació francesa de la zona. Afortunadament, la petita talla original en alabastre del segle XIV va ser amagada pels veïns de Gavà (una pràctica molt comuna en l'època per salvar les peces de devoció de la rapinya dels soldats).

La Guerra Civil va ser un període més destructiu per a l'interior del temple, a causa de l'onada anticlerical dels primers mesos del conflicte (juliol de 1936). El restaurat retaule major de l'altar, juntament amb tot el mobiliari de fusta, els bancs i les imatges secundàries de l'ermita, van ser completament destruïts i cremats. El recinte va quedar totalment desvalisat i es va utilitzar posteriorment amb finalitats civils o militars logístiques durant el conflicte.

Per segona vegada en la història, la talla original de la Mare de Déu de Bruguers es va salvar miraculosament de la foguera. Un grup de veïns fidels de Gavà i membres de la comunitat parroquial local, conscients de l'alt valor sentimental i històric de la peça, la van treure d'amagat de l'ermita abans que fos assaltada. Es va mantenir oculta en una casa particular durant els tres anys de guerra. Encara avui es desconeix el nom de la família que si va jugar la vida per salvar la imatge, caldria recordar el seu nom amb honor gavanenc.