L'ALTRA HISTÒRIA DE GAVÀ: (II LA LLEGENDA DE L'ENVERINAMENT DEL PRINCEP DE VIANA)

 Cap a 1984, amb l'estrena de la Companyia General del Foc, es va recuperar una vella història que vinculava la mort del príncep Carles de Viana amb Gavà. Llegenda o història?

La idea que el Príncep de Viana va passar per Gavà o el Castell d'Eramprunyà abans de morir prové d'una llegenda de la tradició oral tardomedieval i el folklore romàntic català, recopilada formalment per escrit per primera vegada per l'escriptor Teodor Creus i Corominas en el seu llibre Set contalles del temps vell (1893). Més tard, el conegut folklorista Joan Amades també va recollir i difondre aquest relat.

Segons la contalla recollida per Teodor Creus sota títols o anàlisis com El misteri d’Eramprunyà o la mort de Carles de Viana, la madrastra del príncep, la reina Joana Enríquez, volia desfer-se d'ell perquè el seu propi fill (Ferran el Catòlic) heretés la corona. La llegenda diu que la reina va enviar a buscar un metge jueu anomenat Soler, que vivia just a sota del castell d'Eramprunyà (Gavà). A canvi de set bosses d'or, aquest jueu va fabricar la metzina o verí d'acció lenta que acabaria matant el príncep Carles a Barcelona, poc temps després, l'any 1461.

En obres o adaptacions teatrals de caràcter romàntic (com la ficció recollida en els estudis estructurals sobre El misteri d'Eramprunyà), l'executor material canvia de nom i és definit com un jueu convers anomenat Joím de Vezac. Aquest personatge actua com a espia de la reina Joana i aconsegueix introduir-se al castell fent-se passar pel metge personal del príncep per subministrar-li la metzina. Eren temps on els jueus, inlcós conversos, eren culpables de tots els mals.

La historiografia moderna desmenteix totalment la hipòtesi del crim. Les investigacions mèdiques i històriques actuals conclouen que el príncep Carles de Viana no va ser enverinat, sinó que va morir a causa d'una malaltia crònica de pit, concretament per una tisi galopant (tuberculosi pulmonar crònica). Tampoc no hi ha cap prova documental que Carles de Viana estigués físicament a Gavà o tancat al castell d' Eramprunyà just abans de morir.

Imatge del castell a inicis del segle XX

Els autors romàntics del segle XIX (com Víctor Balaguer) van ser els grans impulsors i difusors de reobrir aquestes antigues intrigues escabroses en la literatura catalana, com convertir a Serrallonga en un heroi. A la seva obra Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860), Balaguer dona per bona la hipòtesi de la conspiració i el presenta com un màrtir de les llibertats catalanes assassinat per les intrigues de la cort castellana. Ell, en canvi, creu que l'enverinament va ser al castell de Morella.

Lligada directament a l'anterior, un altra llegenda que dona nom a la zona humida de l'Olla del Rei (actualment al campus de la UPC a Castelldefels, històricament vinculat al castell d'Eramprunyà.

Explica el mite que, un cop mort el príncep, el seu pare, el rei Joan II, el Sense Fe, va sortir a caçar pels aiguamolls del delta del Llobregat. Allà es va perdre i es va trobar un misteriós pagès (o minyó) a qui va demanar el camí. El noi el va enganyar expressament i el va fer caure en un sot profund ple de fang i aigua (una "olla"). El rei va passar la nit allà passat per aigua, es va posar malalt i va acabar morint poc després. La tradició popular assegura que aquell pagès era l'ànima en pena del Príncep de Viana que s'havia aparegut per venjar el seu enverinament.

Olla del rei, Castelldefels

El que sí que és real és que el Castell d'Eramprunyà va ser un escenari clau de la Guerra Civil Catalana que va esclatar precisament a causa de la mort del príncep. El castell, defensat per Joan de Montbui (partidari del rei Joan II), va patir un setge ferotge per part de les tropes de la Generalitat. Com que la figura del Príncep de Viana era el gran símbol de la causa catalana, la memòria popular va acabar teixint aquestes llegendes per connectar el territori d'Eramprunyà i el Baix Llobregat amb el tràgic destí del jove príncep.