ANTONI TARRIDA, DIRECTOR DE LA REVISTA LOCAL BRUGUE(R)S
El Bruguers fou el periòdic municipal editat per l'Ajuntament, fundat com a òrgan de Falange el 1958. Els feixistes van triar el nom de Brugués, per oposició contra la revista anterior, L'Aramprunyà, de caràcter catalanista i laic. El número 1 va sortir el 29 de juny de 1958 per la festa major d'estiu (Sant Pere). Portava el subtítol Editado por FET y de las Jons. El primer director en va ser Juan Grau.
Inicialment, va ser una publicació mensual d'informació local, a la que esporàdicament hi col·laborava l'Antoni Tarrida i Pugès (1921-2010), ell mateix en va assumir la direcció entre 1966 i 1974. I en aquell moment la va convertir en alguna cosa més que un simple butlletí local.
La revista se'n va es va convertir en un autèntic catalitzador de la vida cultural gavanenca. Al voltant de la publicació es van impulsar els Premis Literaris Bruguers, el Premi Jacme March; el Patronat Històric de Gavà; es van realitzar homenatges a Pompeu Fabra i Marian Colomé, entre altres moltes activitats, en un temps o no era gens fàcil fer-ho. Eren els anys finals del franquisme. La revista podia funcionar com un espai de cultura local i, alhora, de recuperació de la llengua i de la memòria de Gavà, dins dels marges que permetia el règim.
Durant la direcció de Tarrida (1966-1974), la revista tenia una concepció bastant més àmplia que una simple revista municipal, feia crònica local, reflectint la vida quotidiana de Gavà, entitats, agricultura, comerç, indústria, festes, esports, escoles... Es va treballar per la recuperació de documents, personatges, masies, tradicions i episodis del passat. Es publicaven poemes, narracions i articles literaris. Es fomentava la cultura catalana la llengua, literatura, autors catalans, tradicions, excursions, festes,, etc. Un exemple molt revelador és que el 1968 Bruguers participava en l'organització de l'Aplec de Bruguers dedicat a recuperar la figura de Pompeu Fabra.
El Bruguers era una publicació local que actuava dins del sistema franquista, però que sota Tarrida va anar construint un espai de cultura catalana, memòria local i recuperació de la identitat col·lectiva. Va utilitzar un percentatge molt alt d'escrits en català, en un temps on fer-ho no era gens fàcil. La utilització del català no era simplement folklòrica. S'hi vinculava a literatura, història i cultura. Tarrida i el Bruguers van ser un "catalitzador cultural local" durant aquests anys.
Entre els col·laboradors d'aquesta etapa hi podem trobar a Josep Soler Vidal, que havia tornat de l'exili a Mèxic on va ser secretari del president Irla, allà va escriure sobre la petjada catalana a Amèrica. També hi trobem a Joan Solé i Margarit, poeta, lletrista de sardanes i activista cultural gavanenc.
El 1974 Antoni Tarrida va haver de plegar de la nit al dia per publicar un reportatge sobre els perjudicis i els incompliments de l'abocador del Garraf. Antoni Barba li va succeir i va introduir canvis al disseny.
Homenatge a Antoni Tarrida a Gavà tv, coincidint amb la cessió del fons documental que va recollir durant tota una vida, recuperem el vídeo que es va projectar en l’homenatge en vida que li va fer l’Ajuntament a Antoni Tarrida en la presentació del seu darrer llibre: https://www.gavatv.cat/homenatge-a-antoni-tarrida/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada