MELCIOR PLANES I CREHUET, L'HOME QUE VA PORTAR L'AIGUA A GAVÀ

 Melcior Planas i Crehuet va ser un ric propietari terratinent i membre de la burgesia de Barcelona del segle XIX. És recordat històricament com un dels grans inversors i promotors que va transformar l'estructura urbana de Gavà abans de l'arribada del creixement industrial.

Imatge realitzada amb IA, a partir descripcions que he trobat sobre Melcior Planes,

Formava part del corrent econòmic de la segona meitat del segle XIX, on la noblesa i l'alta burgesia de la ciutat comtal buscaven activament terrenys i finques fora de Barcelona per invertir-hi el seu capital.

Va adquirir grans finques al bell mig de Gavà. L'any 1824 va comprar la masia i els horts que més tard esdevindrien la Torre Lluc. Tot i que la masia ja existia, a la primera meitat del segle XIX va ser Planas i Crehuet qui va dissenyar i aixecar els esplèndids horts i jardins d'inspiració romàntica i italiana que avui dia conformen el parc públic. Cal recordar que la finca de la Torre Lluc que va deixar als masovers era molt més gran que el parc actual. Incloïa com a propietats annexes tots els terrenys on avui dia es troben la Rambla, la plaça de Dolors Clua (on antigament hi havia l'era de batre el blat de la casa) i els carrers de l'entorn.

Finca Lluch, 1910

La Casa Planas i Crehuet es va acabar l'any 1859, estan ja ell mort, com a part del llegat de la seva nissaga o dels seus béns gestionats. La casa es va aixecar al rovell de l'ou de la ciutat el gran casal senyorial que duu el seu nom. Destaca per ser l'únic edifici d'arquitectura neoclàssica al municipi, distingit per les seves pilastres clàssiques i elegants façanes.

Els documents de l'Arxiu Municipal de Gavà el descriuen com un home pragmàtic. Per exemple, va arribar a un pacte intel·ligent amb l'Ajuntament: ell va finançar de la seva butxaca l'obra per portar aigua potable des de la mina de Can Tries fins al bell mig del poble. A canvi d'aquest servei públic, va aconseguir el permís clau per construir la seva gran casa a la millor zona del poble i l'honor de tenir una placa pública. Quan l'aigua de la mina de Can Tries va arribar definitivament a la font de la Plaça Major l'any 1873, Melcior Planas i Crehuet feia 26 anys que era mort.

Melcior Parer i Crahuet, també fou un propietari rural i viticultor vinculat històricament a la vinificació de la comarca del Baix Llobregat, conegut específicament per haver tingut o gestionat vinyes al Pla de Caralt. El Pla es un paratge natural i un sector històric situat a Gavà, avui forma part de l'anomenat Pla de Ponent. Es tracta del gran connector biològic i espai obert que enllaça el Massís del Garraf amb el Delta del Llobregat. Històricament (sobretot abans de l'arribada de la fil·loxera i durant els segles XVIII i XIX) tota aquesta franja de turons de Gavà acollia una gran activitat agrícola on el cultiu de la vinya era majoritari.

Com que va morir sense descendència, no va haver-hi fills ni nets que heretessin, guardessin o fessin còpies de possibles pintures familiars o objectes personals íntims. Els seus béns es van dispersar entre els masovers i altres branques col·laterals de la burgesia barcelonina. Encara que tinc entès que a Gavà, algú guarda gelosament part d'aquest llegat.

La destinatària directa d'aquella herència va ser la masovera, Gertrudis Baus (vídua de Gilabert). : La filla de la Gertrudis es va casar posteriorment amb Salvador Lluch i Puigmartí. Va ser arran d'aquest matrimoni que la gestió de les terres va passar a mans de la família Lluch, i la històrica masia va començar a conèixer-se popularment com a Torre Lluc.

L'únic record que tenim d'ell és la inscripció que podem trobar a la plaça, just sobre la seva font. L'únic record que tenim d'ell és la inscripció que podem trobar a la plaça, just sobre la seva font, si, en canvi, troben arreu la memòria de qui es va beneficiar de l'herència. 

Recontrucció de la placa commemorativa de la Font de la Plaça.