GAVÀ, 1714, LA REPRESSIÓ BORBÒNICA.

 La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va tenir un impacte significatiu a Catalunya, incloent-hi la zona del Baix Llobregat, on es troba Gavà. Aquesta guerra va enfrontar l'Arxiduc Carles d'Àustria, amb el suport de la Gran Aliança (Gran Bretanya i els Països Baixos), contra Felip V d'Espanya, amb el suport de França, per la corona espanyola.

Inicialment, el Principat de Catalunya va acceptar Felip V, però les mesures repressives del virrei Francisco de Velasco i les decisions autoritàries del rei van generar desconfiança i van fer que Catalunya canviés de bàndol.

La caiguda de Barcelona el 1714, després d'un setge de 13 mesos, va representar la pèrdua de l'últim bastió pro-Habsburg a la Península Ibèrica i la fi de l'estatus separat del Principat de Catalunya.

A Gavà, Josep Campmany va explicar com es van viure aquells dies de la Guerra de Successió. La repressió borbònica a Gavà i al Baix Llobregat després de la caiguda de Barcelona el 1714 va ser institucional, militar, econòmica i lingüística. Felip V va aplicar un càstig sever a la comarca per haver donat suport a la causa austriacista durant la Guerra de Successió.

Simulació entrada tropes borbòniques a Martorell.

La repressió econòmica va ser la mesura més destructiva per a la població civil. Es va imposar un nou impost borbònic abusiu per finançar l'exèrcit d'ocupació, el cadastre.  Pobles com Gavà i Castelldefels van haver d'assumir unes càrregues fiscals desmesurades que van enfonsar l'economia local. Per si fos poc,  els pagesos locals tenien l'obligació de mantenir i alimentar els soldats borbònics a les seves pròpies cases.

La repressió directa de 1714 a Gavà no es va saldar amb afusellaments (un mètode d'execució militar més propi dels segles XIX i XX), sinó amb penjaments públics i deportacions massives a presons llunyanes. A Bruguers el 1714, un contingent de miquelets i resistents locals es trobava reunit a la zona propera a l'actual Ermita de la Mare de Déu de Bruguers, probablement a l'antiga Casa del Sitjar o dins la mateixa capella). 

A mitjanit, un contundent destacament de 800 soldats borbònics va envoltar completament el lloc per sorpresa. En el tiroteig i combat cos a cos immediat hi van morir quatre patriotes. La resta van aconseguir fugir muntanya a través cap a la vall de Salom i Sant Climent de Llobregat.

Sense judici ni "estrépito de justicia, l'exèrcit borbònic executava els resistents de forma immediata per evitar judicis públics que generessin màrtirs.  Seguint les ordres directes de repressió de l'alt comandament borbònic, els líders o miquelets considerats oficials militars i insurgents persistents van ser penjats públicament de la forca (un càstig que pretenia transmetre terror als pobles de la rodalia. Els detinguts de Bruguers que van salvar la vida a l'instant van ser encadenats i enviats cap a les presons de Barcelona, i posteriorment, cap a penals de Castella o del nord d'Àfrica en condicions higièniques d'extermini físic Els gavanencs capturats fent costat als Miquelets (guerrillers austriacistes) o amagant armes eren executats a la forca, un mètode considerat humiliant. 

Com a testimoni d'aquella violència, el municipi manté viu el record d'aquests fets a través de l'antic nomenclàtor al carrer dels Màrtirs del Setge de 1714, a la zona del nucli històric de Gavà.

Per si fos poc, anar a la presó implicava automàticament que el govern borbònic prenia les terres, les cases i els ramats de tota la família del pres, deixant les dones i els fills en la misèria absoluta.  L'arrest dels líders no va aturar la insurgència. L'endemà mateix de la seva detenció (25 de gener) i novament el 2 de febrer de 1714, les partides de miquelets van baixar de les muntanyes d'Eramprunyà i van llançar un contraatac ferotge entrant a Sant Boi de Llobregat per intentar tallar el pas a les tropes d'ocupació. 

 L'impacte dels deutes de guerra i el deteriorament de la salut (fam, epidèmies) van provocar que la població de Gavà trigués dècades a recuperar el pols demogràfic previ a la guerra. Els matrimonis es van postergar per falta de recursos econòmics.
Per poder pagar el Cadastre (l'asfixiant impost borbònic) i els constants deutes generats pels allotjaments de tropes, els pagesos gavanencs es van veure obligats a reorientar la seva producció agrària. Es van abandonar cultius tradicionals de subsistència per plantar ceps a gran escala, ja que el vi i l'aiguardent oferien rendiments comercials ràpids per aconseguir diners líquids per al fisc reial. 

Es van talar i cremar intensament els boscos del massís del Garraf i les zones altes de Gavà per obtenir llenya i carbó vegetal per vendre als mercats de Barcelona, accelerant la degradació ecològica de la zona. Com que Gavà era un punt de pas obligat a la línia del Llobregat per accedir a Barcelona des de Tarragona, la presència de soldats borbònics a la zona va esdevenir estructural. Diversos masos històrics van haver de conviure durant anys amb soldats espanyols o francesos instal·lats a les seves estances, havent de suportar situacions d'extorsió, robatoris de collites i violència quotidiana que van marcar tota una generació de gavanencs.

Simulació de la detenció del batlle de Gavà, Llorenç Tintoré

Segons el Centre d'Estudis Beguetans, el liders locals (empresonats) van ser:

-Llorenç Tintorer: Era el batlle (alcalde) de Gavà. Va ser detingut per les tropes borbòniques i acusat de col·laboració directa amb la insurgència, en ser la màxima autoritat civil que emparava els rebels. La família Tintorer va aconseguir mantenir el seu pes històric al municipi malgrat la caiguda en desgràcia del batlle Llorenç. Tant és així que el seu cognom bateja avui dia el conegut barri i parc de Can Tintorer a Gavà.

-L'hereu de Can Romagosa, era un membre de la prominent família del mas de Can Romagosa, a Begues. Les muntanyes d'aquest municipi eren el refugi perfecte per als miquelets que atacaven les línies de subministrament borbòniques. El mas de Can Romagosa va sobreviure, però la família va haver de pagar multes abusives i allotjar tropes a les seves estances durant anys com a càstig per la implicació del seu hereu, fet que va colpejar fortament l'economia de la finca.

-Pere Mas va ser un dels líders civils i rics propietaris de Sant Climent de Llobregat que finançava i donava suport logístic a la causa.

BIBLIOGRAFIA

-Campmany i Guillot, Josep (2012): Gavà i Eramprunyà al segle XVII: de la Guerra dels Segadors a l'Onze de Setembre de 1714, Gavà: Associació d'Amics del Museu de Gavà / Centre d'Estudis de Gavà. És el llibre de referència local més exhaustiu. Analitza a fons l'estructura social, econòmica i política de la baronia just abans de la caiguda del país. 
-Diversos Autors (2014): Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquest volum recull els estudis fets amb motiu del tricentenari. Destaca l'article específic de Josep Campmany: “La llarga postguerra del 1714: mig segle perdut. Els casos de Gavà i Castelldefels”.

Articles:
-Campmany i Guillot, Josep (2011): La Guerra de Successió a Gavà i Eramprunyà, publicat a la revista Materials del Baix Llobregat, núm. 17, pàg. 39-50. Detalla la cronologia dels atacs, les ràtzies militars borbòniques i la descripció dels líders detinguts. 
_Campmany i Guillot, Josep (2010): “La Guerra de Successió al Baix Llobregat”. Dins l'obra col·lectiva Begues 1714. La Guerra de Successió i les seves conseqüències, Barcelona: Fundació Nous Horitzons, pàg. 17-33. Ideal per entendre la connexió geogràfica de la resistència entre Gavà i les muntanyes de Begues. 
-Campmany i Guillot, Josep (2008): Els papers de la Baronia d'Eramprunyà: aproximació a un fons patrimonial dispers en molts arxius, a Materials del Baix Llobregat, núm. 14. Explica l'origen de les fonts documentals (actes, llistes de confiscacions i censos) d'on s'ha extret la informació històrica.