EL QUE SURT SOBRE MI A LA IA DE GOOGLE

 He mirat que diu de mi la inteligencia artificial de Google, ha sortit això, no hi ha masses errors.


Leopold Estapé i Amat va ser una figura política clau a Gavà durant les tres primeres legislatures democràtiques posteriors al franquisme, exercint com a regidor de l'Ajuntament de manera ininterrompuda entre 1979 i 1991. Nascut a Gavà l'any 1954, la seva trajectòria destaca tant per la seva gestió institucional com pel seu posterior vessant de recerca i activisme social.




Abans Leopold Estapé i Amat sí que va ser detingut per la Guàrdia Civil l'any 1974 en el context de la forta repressió franquista que va seguir a l'execució de Salvador Puig Antich. Va ser una detenció política i sindical duta a terme pel règim dictatorial de Franco.

En aquella època, un jove Leopold Estapé (que tenia uns 20 anys) ja militava de forma clandestina en els moviments de resistència de Gavà, "vinculat a les primeres cèl·lules de Comissions Obreres (CCOO) i del PSUC"  ( En aquell moment encara no hi militava, i el meu compromís era sols incipient)

El seu compromís es va iniciar al 1977, després d'un complicat servei militar on hi va anar amb informe negatiu de la Guàrdia Civil local, iniciant la seva militancia al PSUC i CCOO, on va ocupar carrecs a nivell local i comarcal.

Campanya municipals 1979



Estapé va entrar com a regidor a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979 i va viure la transformació de la política local de l'època. Va iniciar la seva etapa municipal com a militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i posteriorment va passar a formar part del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya). 

Abans de bolcar-se plenament en la política institucional, Estapé procedia del sector industrial, on va tenir una forta implicació en el teixit obrer i la defensa dels drets dels treballadors a través del sindicat Comissions Obreres (CCOO). 

Durant els seus dotze anys al govern de Gavà, va assumir responsabilitats de gran pes ciutadà, ocupant principalment les regidories d'Ensenyament i de Cultura. Paral·lelament a la seva tasca a la ciutat, l'any 1985 consta oficialment com a Vicepresident del Patronat del Centre UNED de la província de Barcelona en representació de l'Ajuntament.





Després de deixar la política activa l'any 1991, va continuar vinculat al teixit associatiu, però va fer un gir cap a la recerca històrica i la memòria democràtica, convertint-se en un referent de la divulgació LGTBIQ+ a Catalunya: 

S'ha especialitzat a rescatar la història de la diversitat sexual, sovint invisibilitzada, amb investigacions i conferències sota la premissa que "als historiadors sembla que els fa mandra parlar de sexualitat". 

Administra diversos espais de divulgació digital molt coneguts, com ara el blog de memòria local Gavà, històries i llegendes i el blog sobre història de la diversitat L'Armari Obert amb més de 5 milions de visites.




 Ha col·laborat activament com a formador i voluntari de l'entitat Amics de la Gent Gran, centrant els seus esforços en la millora de la qualitat de vida d'aquest col·lectiu.

A una entrevista recent a El Bruguers, de Gavà, Leopold Estapé defensa la necessitat de recuperar la memòria històrica LGTBIQ+ davant la invisibilització de la historiografia oficial. Així mateix, repassa la seva trajectòria política a Gavà, destacant la fundació del museu local i la divulgació activa de la memòria ciutadana. Podeu llegir l'entrevista completa a El Bruguers:
https://elbruguersdigital.cat/leopold-estape-historiadors-sembla-que-fa-mandra-parlar-de-sexualitat/



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

LES ANTIGUES SEUS DE L'AJUNTAMENT DE GAVÀ

Imatge
Entre 1850 i 1927, la seu de l'Ajuntament de Gavà va estar en 5 espais diferents, gràcies a l'Alfons Gibert en coneixem alguns d'aquests llocs. No es coneix des de quin moment, pot ser el segle XVIII, la seu de l'ajuntament estava dins d'un hostal a l'actual plaça Major, llavors plaça de la Creu de Terme, dins ocupava un petit espai, on es reunia el consistori. El 1881 tot l'espai va anar a terra: hostal, carnisseria, fleca... Tocava construir la primera escola pública de Gavà. Poc abans havien comprat un espai a l'actual carrer del Centre, cantó Salvador Lluch, a ell mateix. Però es va trigar més de quaranta anys en edificar una seu de nou. On van estar durant aquest temps? Es creu que el primer lloc on van anar de llogues va ser al carrer Sant Isidre, propietat de Magdalena Campmany, es desconeix el lloc, sembla prop del cafè (Casal) del Centre. 6 anys després, el 1891, es va llogar el segon pis, de l'edifici del carrer Sant Pere, número 11. Una ...
Més informació

AQUELLA OLIVERA A L'INICI DEL CARRER DE LA PALLA.

Imatge
Quants cops pujant pel carrer Major ho has vist, i ni tan sols t`hi has fixat. Aquí ho explico. Imatge actual  L'olivera ja no h és, al seu lloc un altre arbre, sobre un quadrat clarament tancat. Un cartell molt amagat sembla volguí explicar alguna cosa, sols indica que els gossos no hi poden entrar. El carrer de la Palla ara es diu carrer de la Mercè. Enfront puja el carrer Major ocupant l'antiga Via romana que anava cap a Castelldefels. El lloc no té nom, o el desconec. El carrer de la Palla era l'entrada al poble de gent que veia amb tren al poble i just a aquell lloc hi havia un pou obert, un clar perill per a vianants, en un lloc que no estava il·luminat, i encara més per la mainada que sovint jugava a prop. L'ajuntament va enderrocar el pou i sobre i va plantar una olivera, que hi va ser durant molts anys. Però aquell espai de qui era, com és que no ha reclamat cap veí,  Gavà era un petit poble, format per 6 ravals. Tots tenien el seu forn de pa, la tenda de quevi...
Més informació