CERDANS, OBRERS EN PENÚRIA I FESTES A TOT LUXE. UNA HISTÒRIA DEL FRANQUISME.

La nissaga dels Cerdans va arribar a Gavà a finals dels anys 50, van portar aparenment progrés industrial, però mentre els treballadors vivien sota minims, a la muntanya vivien a tot luxe. Dos cares d'una realitat molt própia del anys de la dictadura.

La vaga de Cerdans (referint-se a l'empresa Rockwell-Cerdans de Gavà) és considerada un dels episodis fonamentals i pioners en la història de Comissions Obreres (CCOO) al Baix Llobregat durant els anys 60.

Aquests són els detalls clau d'aquella lluita:

-Context (Anys 60): A l'empresa metal·lúrgica Rockwell-Cerdans es van començar a gestar les primeres cèl·lules del que seria el sindicalisme de CCOO a la zona. L'any 1964, líders com Paco Ruiz Acevedo van començar a organitzar el sindicat en aquesta fàbrica, sovint fent reunions clandestines en llocs com l'església del barri d'Almeda a Cornellà.

-Vaga Pionera: La mobilització a Cerdans va ser clau per la seva resistència contra els expedients de crisi i el tancament de l'empresa, que finalment es va produir el 1971. Va servir d'escola per a futurs conflictes de la comarca, ja que els seus líders van aplicar l'experiència adquirida a Cerdans per coordinar la vaga general comarcal de 1974 i altres lluites posteriors.

La lluita a la Rockwell-Cerdans va demostrar que el moviment obrer podia organitzar-se de manera estable i coordinada fora del sindicat vertical franquista, convertint-se en un dels pilars de la fundació de CCOO a Catalunya.

L'ànima de la lluita va ser Francisco "Paco" Ruiz Acevedo ( 1933 – 2025) , un dels pilars del sindicalisme democràtic i la lluita antifranquista a Catalunya, especialment a la comarca del Baix Llobregat.

Venia del si d'una família republicana, es va traslladar a Catalunya el 1963 després d'haver militat ja al PCE a Còrdova. Va ser un dels impulsors clau en la creació de les Comissions Obreres (CCOO) al Baix Llobregat a partir del 1964, organitzant reunions clandestines a llocs emblemàtics com l'església del barri d'Almeda. Com a treballador de l'empresa metal·lúrgica Rockwell-Cerdans a Gavà, va liderar una resistència històrica contra els expedients de crisi entre el 1963 i el 1969. Aquest conflicte, que va durar més de 400 dies, es va convertir en un model de lluita per a la resta de la comarca.

Militant del PSUC, després de la dictadura va ser regidor a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat durant els anys 80. Fins que va morir amb 91 anys, Paco Ruiz Acevedo va mantenir viu el compromís amb la memòria històrica, presidint l'Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat. La seva obra literària i tècnica, com L'estil sindical del Baix Llobregat, documenta l'estratègia d'infiltració al sindicat vertical per subvertir el règim des de dins.

Al seu llibre L'estil sindical del Baix Llobregat, Paco Ruiz va denunciar l'existència de "testaferros" de les grans empreses (inclosa Rockwell-Cerdans) dins de l'Ajuntament de Gavà durant la dictadura, lluitant per democratitzar les institucions locals. Va col·laborar estretament amb líders de la fàbrica Roca a Gavà, com Antonio Plata, per crear un front comú de resistència obrera al municipi.

Els Cerdans van ser una família d'industrials que van fundar la fàbrica Rockwell-Cerdans a Gavà, dedicada a la construcció de maquinària tèxtil. El seu impacte a la ciutat és doble: per una banda, van marcar el desenvolupament industrial local i, de l'altra, van ser protagonistes indirectes d'un dels conflictes laborals més importants de la dictadura.

Una anècdota molt recordada a Gavà és que el propietari tenia un lleó reial en una gàbia dins de la fàbrica, un regal d'un client africà. L'animal va acabar al Zoo de Barcelona després d'atacar el mateix senyor Cerdans.

La família Cerdans no només va ser coneguda per la fàbrica al nucli urbà de Gavà, sinó també per la seva vinculació amb la muntanya a través d'una propietat emblemàtica que va funcionar de manera similar a un hotel o centre de lleure privat: la Finca de Can Cerdans.

La família Cerdans posseïa una masia i terrenys a la zona de muntanya de Gavà (prop de la zona de Begues i l'actual barri de Can Cerdans). Més que un hotel públic a l'ús, funcionava com un lloc d'esbarjo privat molt luxós per a l'època, on organitzaven grans festes i esdeveniments per a la burgesia i les personalitats influents de la dictadura. Paco Ruiz Acevedo solia assenyalar aquest contrast entre l'opulència de la finca dels amos i la precarietat dels obrers.

Una de les obsessions del sr José Cerdans, patriarca de la nissaga, era poder connectar directament amb Gavà pel Calamot. Però va topar amb un os dur de rosegar, el Josep (Pepet) Estapé, propietari dels terrenys que separaven la finca Cerdans amb el que avui coneixem amb el malnom de la carretera de les escombraries. Aquest era un regal que ell havia fet a la meva àvia, Elvira Altés, i per res del món ho volia vendre. Recordo les batusses, l'avi tenia el tros de bosc net i vigilava si algun cavall es passava al seu territori o posaven malament alguna estaca. Quan em deia d'anar a la muntanya, jo sabia que el dia seria divertit. Mai van passar de la batussa... i a distància, per sort.

La propietat de la muntanya (la zona de Can Cerdans) va deixar de ser vista com una simple residència d'esbarjo per convertir-se en l'epicentre de festes privades que escandalitzaven la població de Gavà. Es parlava d'un estil de vida de playboy per part dels fills del propietari, amb cotxes de luxe, convidats de l'alta societat i un ambient d'impunitat.

A l'etapa final de la família a la zona, hi va haver episodis documentats i altres que formen part de la llegenda urbana local sobre batudes policials. Es vinculava la finca amb el consum i, presumptament, el tràfic de substàncies en un moment en què l'heroïna i la cocaïna començaven a copejar amb força la comarca. La jet-set que freqüentava el lloc atreia l'atenció de les autoritats, encara que el seu estatus social sovint servia d'escut.

Els escàndols, units a la mala gestió i els deutes, van accelerar la caiguda de l'imperi. La finca es va acabar degradant, els animals exòtics van desaparèixer i la família va perdre el control dels terrenys, que van passar a mans bancàries o immobiliàries després d'anys de litigis i abandó.

José Antonio Cerdans (fill): Va ser la cara visible de la decadència de la saga. Va heretar una empresa en crisi i, segons les cròniques sindicals de l'època, la seva gestió va estar més centrada a mantenir un estil de vida de "playboy" i les seves aficions excèntriques (com el zoo privat) que a salvar la fàbrica. El seu nom va aparèixer als edictes d'embargaments i subhastes judicials dels anys 70 i 80, mentre la família perdia el control de les seves possessions a Gavà. Ruïna i embargaments: La família no va poder fer front als deutes amb la Seguretat Social i les indemnitzacions als treballadors. Això va fer que tant la fàbrica Rockwell-Cerdans (al centre) com la finca de la muntanya fossin embargades. 

Durant anys, els terrenys de la muntanya van quedar en uns llimbs jurídics, cosa que va permetre que la finca es degradés i es convertís en escenari dels episodis d'ocupació i festes clandestines que esmentaves. Desaparició de la vida pública: A diferència d'altres famílies industrials del Baix Llobregat que es van reinventar, els primers hereus dels Cerdans. El seu patrimoni es va anar fragmentant i, finalment, les grans promotores immobiliàries i el mateix Ajuntament de Gavà van agafar les regnes dels seus antics terrenys per a projectes urbanístics.