TEMPS DE BUROTS

 Sabeu que era un burot?




Fins als anys 60 el transport de queviures havia de pagar impostos en entrar a una nova població. Per cobrar-ho hi havia unes casetes de fusta a l'entrada del poble, on uns suposats funcionaris els recaptaven, eren els anomenats "panots". Sembla que tenen l'origen a l'Edat Mitjana i eren hereus dels vells drets de porta. El nom podria tenir un origen francès: bureau.

El 1962 el sistema ja estava caduc, tan sols servia per alentir els transports i una nova llei d'hisendes locals va fer desaparèixer els tributs i amb ells els burots que van anar desapareixent.



La meva memòria dels burots ja és molt llunyana. Recordo bé el de Santa Eulàlia a l'entrada a Barcelona. De forma més difusa els de Cornellà i Viladecans. El meu pare anava dos cops al Born a descarregar el gènere del camp que després la meva mare anava a vendre. Passar cada cop els burots era un problema que preocupava, i molt, el meu pare.



Ell portava a un paper un resum del gènere que portava, el perill estava que si els "panots" no estaven d'acord, podien pujar a la caixa i remenar-ho tot. Recordo algun cop que ho van fer i les destrosses van ser importants. Per evitar-ho sempre portava una caixa amb fuites i verdures per acontentar als funcionaris.

Quan arribava el temps d'espàrrecs el perill era més greu; si els declaraves, en volien; en cas contrari podien remenar-ho tot per prendre algun manat. Un cop passat "Lepanto", ara plaça Cerdà, el meu pare respirava.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació