RUTA CAP EL GAVÀ HISTÒRIC

  Ens endinsarem per carrers de Gavà, per conèixer històries de com vivien els gavanencs en temps ja passats, però no tan llunyans.




SORTIDA

Dia ...

Inici: Estació de tren.

Final: Setge Màrtirs 1714

Durada 2 hores

Llocs:  Rambles, Torre Lluch, Salvador Lluch, Major, Plaça, Martirs 1714. 

Ruta a càrrec de...

Guia, Leopold Estapé

Preu: la voluntat


TEMES:

Quan va arribar el tren? I la Roca? Havein cases de barrets a Gavà? Com es va fer la Rambla? On va estar provisionalment l'esglesia de Sant Pere? Vam tenir un cine X? Quí eren els Lluch,  A més d'alguna tafanaria sobre la vida local.



Carrer dels Màrtir de 1714


La ruta és un homenatge a tots aquells que han fet posible el coneixement de la nostra història: Josep Campmany, Josep Soler Vidal; Antoni Tarrida, Alfons Gibert, Marian Colomé...




Bibliografía:


Campmany Guillot, Josep.  125 anys de l'arribada del ferrocarril a Gavà.

Campmany Guillot, Josep. Aproximació a alguns aspectes del franquisme a Gavà.

Diversos autors. El franquisme al Baix Llobregt. Publicacions Abadia de Montserrat.

Gibert i Valentí, Alfons. Dolça Melangia... Trista Recordança. Ajuntament de Gavà.


Blog 

Gavà, Històries i Llegendes. Leopold Estapé Amat.   https://leopoldestamat.blogspot.com/




Eimeric de Cunit retent homenatge a Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, el 12 de novembre de 1352 (dibuix tret del Llibre de la Baronia d'Eramprunyà)


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació

GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES

Imatge
Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...
Més informació