GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

 El gavanenc Joan Altés Purcet v a ser un refugiat i va treballar en situació idèntica a un esclau a la França del règim de Vichy. Joan Altés amb la seva esposa i la seva germana, Elvira, àvia meva.  Era encara petit, uns deu anys, quan el seu pare va morir. La seva germana Elvira, la meva àvia, i la seva mare van treballar de valent per poder pagar-li estudis a Barcelona, el noi, com li deien, era l'hereu., i encara que empobrits, venien de bona familia  Havien administrat les finques de "Cal Sobrano" a Gavà, però el govern de Primo de Rivera va eliminar els cens i la situació econòmica de la família havia esdevingut complicada. El patiment del meu besavi va estar encara més gran quan un dia va veure com un gos rabiós atacava a la meva àvia, amb tan sols 9 anys, en temps de difícil cura. Amb l'ajuda de la família ho van superar. Però, superat tot,  un dia va dir a la seva esposa, - "vaig a Barcelona a acomiadar-me dels meus germans, em moro"- . I es va mor...

  Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels intolerant...

  Avui us porto a una anècdota molt especial que va afectar el meu avi, el Pepet, cap al 1915.  A inicis del segle XX molts pagesos gavanencs vivien en la més absoluta misèria. La mortaldat entre ells era enorme, tres dels meus quatre avis havien perdut pare o mare. Els nens a molt curta edat ja havien de treballar. La vida diària del meu avi era aixecar-se aviat i amb un rasclet i una eixareta sortir a recollir fems de cavall. Si no ho portava ple, no tenia res per esmorcar. Si hi havia sort aquest àpat era un ou cru, si les gallines havien treballat prou. Amb 8 anys li tocava portar a la seva germana fins a Begues a una mainadera que l'enllatava; si es lliurava, li tocava anar a jornal o a ajudar al seu pare a les sorres. Els pagesos baixaven amb els carros a les sorres tan bon punt començava a aclarir-se. Tornaven al caure el dia. El menjar el feien al camp, amb el que tenien a mà. Normalment a l'arròs o a les patates hi tiraven verdures, o algun animal de la zona caçat. Ma...

  Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte.  Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura. Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi és pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau)) Baixeu, baixeu mestressa, De bons panellets De panses i figues Nous (anous?) i olives Pollastres i gallines De tot el que vulgueu I anirem a veure al senyor rector.. . Sí, el meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit l'acostumaven a fer grossa. I normalment era així. Gats i g...

  Sabeu que era un burot? Fins als anys 60 el transport de queviures havia de pagar impostos en entrar a una nova població. Per cobrar-ho hi havia unes casetes de fusta a l'entrada del poble, on uns suposats funcionaris els recaptaven, eren els anomenats "panots". Sembla que tenen l'origen a l'Edat Mitjana i eren hereus dels vells drets de porta. El nom podria tenir un origen francès: bureau. El 1962 el sistema ja estava caduc, tan sols servia per alentir els transports i una nova llei d'hisendes locals va fer desaparèixer els tributs i amb ells els burots que van anar desapareixent. La meva memòria dels burots ja és molt llunyana. Recordo bé el de Santa Eulàlia a l'entrada a Barcelona. De forma més difusa els de Cornellà i Viladecans. El meu pare anava dos cops al Born a descarregar el gènere del camp que després la meva mare anava a vendre. Passar cada cop els burots era un problema que preocupava, i molt, el meu pare. Ell portava a un paper un resum del...

   Ens endinsarem per carrers de Gavà, per conèixer històries de com vivien els gavanencs en temps ja passats, però no tan llunyans. SORTIDA Dia ... Inici: Estació de tren. Final: Setge Màrtirs 1714 Durada 2 hores Llocs:  Rambles, Torre Lluch, Salvador Lluch, Major, Plaça, Martirs 1714.   Ruta a càrrec de... Guia, Leopold Estapé Preu: la voluntat TEMES: Quan va arribar el tren? I la Roca? Havein cases de barrets a Gavà? Com es va fer la Rambla? On va estar provisionalment l'esglesia de Sant Pere? Vam tenir un cine X? Quí eren els Lluch,  A més d'alguna tafanaria sobre la vida local. Carrer dels Màrtir de 1714 La ruta és un homenatge a tots aquells que han fet posible el coneixement de la nostra història: Josep Campmany, Josep Soler Vidal; Antoni Tarrida, Alfons Gibert, Marian Colomé... Bibliografía: Campmany Guillot, Josep.  125 anys de l'arribada del ferrocarril a Gavà. Campmany Guillot, Josep. Aproximació a alguns aspectes del franquisme a Gavà. Diversos ...

  Mai la població civil va rebre tant en un conflicte armat, com va ser a la guerra derivada del fallit cops d'estat feixista de 1936. Gavà no va ser menys. Carles Ventosa com Jaume Badosa van ser víctimes del malson que es va viure a Gavà Primer els escamots llegats a la FAI van implantar el terror entre la població, perseguint indistintament a gent de dretes i esquerres. Després van ser els bombardeigs i finalment la repressió institucionalitzada del nou estat creat pels facciosos. Moltes víctimes, masses, i totes innocents, ja que res justifica matar a algú en nom de res. Em centraré en un cas qui fins fa poc tothom culpava de ser un criminal despietat. Alfons Gibert (1) mostra la seva estranyesa en veure que no havia marxat a l'exili, si va fer el que va fer. Antoni Tarrida (2) va més enllà, sembla que el coneixia. Es tracta de Carles Ventosa i Margalef, afusellat amb 20 anys, després d'un judici sumaríssim. Era fill de "Pepita la Verdulera. Van exterminar-lo al...

Una llegenda local i una revista que volia fer informació local amb humor, ens porten a aquest nom que ha arribat a nosaltres gràcies a la ploma de l'historiador local Marian Colomé. LA LLEGENDA Segons a aquest autor, al final del carrer Sant Pere, per on avui està la plaça Balmes hi vivia llogat un home anomenat Antoni Muret, el lloc era llavors conegut com el raval dels Toda (o Todo). L'Antoni la llegenda el va transformar en un personatge ferotge, robust, molt alt i de poques paraules, li deien el Boscater Negre. Era a les acaballes del segle XVIII. Un fill seu un dia va obrir l'aixeta del barril del vi, i el va deixar perdre tot. El pare el va agafar, el va amorrar a l'aixeta d'un altre tona, la va obrir i el va tenir amorrat fins a la mort. Aquesta i altres històries eren explicades a la mainada gavanenca per fer por, "si fas dolenteries, vindrà el Boscater Negre i se t'emportarà. Josep Campmany creu (1) que més enllà de la llegenda, Antoni Muret va se...

   Han passat 13 anys de la mort del Joan Solé, i la ciutat sembla haver oblidat a un home que va vetllar per la cultura catalana a un Gavà on això era molt complicat. Joan Solé i Margarit (1920-2012), fou un activista cultural gavanenc, compositor de lletres de sardanes i poeta. Va començar la seva activitat cultural molt jove a la revista que editava ERC durant la república: l'Aramprunyà, dirigida llavors per Marian Colomé. Amb la revista municipal "Bruguers" va reaparèixer amb l'espai " Rambla amunt, Rambla aval l" on simulava un diàleg entre el Rambler i un pardal de la Rambla, analitzant la realitat quotidiana amb la ironia que es permetia aquell temps. I ho va fer en català. El 1975 va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Gavà per crear un eslògan, el conegut:  «Tot ho tenim a Gavà, platja, muntanyes i pla». El 1982 va fer la lletra de la sardana la gavanenca, amb el compositor de l'Hospitalet Jaume Ventura Tort. El 1984 Gavà el va r...

 Una de les conseqüències de l'arribada de la línia de tren Barcelona-Vilanova, va ser l'arribada de molta gent a la zona, per diversos motius. Això va fer revifar l'economia local de forma sensible. Gavà es va convertir en una seu comarcal, gent de Sant Boi, Viladecans, Sant Climent i Begues tenien una via d'accés ràpida a Barcelona, això feia que molta gent vingués a la nostra població a veure el tren de vapor. També es va convertir en un punt de partida per fer excursions cap al Garraf o el castell de l'Eramprunyà. Igualment, s'obria una via d'accés per estiuejants que volien anar a un lloc més fresc, a Begues. Primer es va organitzar un servei de tartanes als municipis propers. Va aparèixer un nou negoci: els cotxes de lloguer amb conductor, eren els primers taxis. Les tartanes foren substituïdes el 1920 pels primers autobusos. I així, promogut pel propietari de l'hotel de Begues, la granja el Petit Canigó, apareix un bus molt especial, un vehicle de...