JOAN SOLÉ MARGARIT, TOT HO TENIM A GAVÀ

  Han passat 13 anys de la mort del Joan Solé, i la ciutat sembla haver oblidat a un home que va vetllar per la cultura catalana a un Gavà on això era molt complicat.



Joan Solé i Margarit (1920-2012), fou un activista cultural gavanenc, compositor de lletres de sardanes i poeta.

Va començar la seva activitat cultural molt jove a la revista que editava ERC durant la república: l'Aramprunyà, dirigida llavors per Marian Colomé. Amb la revista municipal "Bruguers" va reaparèixer amb l'espai "Rambla amunt, Rambla avall" on simulava un diàleg entre el Rambler i un pardal de la Rambla, analitzant la realitat quotidiana amb la ironia que es permetia aquell temps. I ho va fer en català.

El 1975 va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Gavà per crear un eslògan, el conegut: «Tot ho tenim a Gavà, platja, muntanyes i pla».




El 1982 va fer la lletra de la sardana la gavanenca, amb el compositor de l'Hospitalet Jaume Ventura Tort. El 1984 Gavà el va rendir homenatge estrenant a la nostra localitat la sarsuela "La cançó de l'Empordà" al teatre Maragall. Ventura tot té dedicat un carrer, crec que Joan Solé, no.


"Entre el mar i la muntanya,
en el prat del Llobregat
hi ha una terra que s'ufana
En vestirse de ciutat"... (Lletra de la Gavanenca.

Com a cantant, tenor, poeta i lletrista de sardanes va tenir nombrosos premis, entre ells un accèssit al certamen "Cantem sardanes" convocat per Catalunya Ràdio, per la sardana "mon amor"

Cal recordar el seu vessant humanitari. L'any 1952 creà amb una colla d'amics, el grup benèfic Art i Caritat, i de la Fundació Nostra Senyora de Brugués, entitat privada benefico-assistencial. També va col·laborar durant molts anys amb l'ONCE, realitzant enregistraments de lectures per a invidents. Amb la Coral La Igualtat (llavors per ordre governativa "La Nueva Igualdad") va escenificar una gran quantitat d'obres, generalment a la jornada benefica per Arte y Caridad que es feia el divendres anterior a Setmana Santa, on van venir a Gavà cantants com Serrat o la Núria Feliu (amb el Tete Montoliu), i es van representar obres de Segarra i Guimerà. . També va exercir com a mestre de català al Centre Cultural.



També va crear el grup "Excursions familiars", viatjant per diferents indrets de Catalunya i organitzant un cop l'any una ruta on havíem de descobrir a quin lloc anàvem. Les iaies aprofitaven aquestes sortides per portar als seus nets i fer projectes de futur per ells, amb un bon matrimoni. Puc assegurar que amb molt poc èxit.

Tota la seva vida fou una persona molt implicada en la vida cultural de Gavà i la comarca del Baix Llobregat. Poca gent coneix la rivalitat i "amistat" personal entre ell i l'Alfons Gibert, buscant-se sempre errors gramaticals en els seus escrits en català. Jo en vaig ser testimoni en més d'una ocasió. 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació

GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES

Imatge
Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...
Més informació