GAVÀ 1936-39, VÍCTIMES D'UN MALSON Memòria d'una guerra miserable que no hauria d'haver estat mai.

 Mai la població civil va rebre tant en un conflicte armat, com va ser a la guerra derivada del fallit cops d'estat feixista de 1936. Gavà no va ser menys.

Carles Ventosa com Jaume Badosa van ser víctimes del malson que es va viure a Gavà

Primer els escamots llegats a la FAI van implantar el terror entre la població, perseguint indistintament a gent de dretes i esquerres. Després van ser els bombardeigs i finalment la repressió institucionalitzada del nou estat creat pels facciosos. Moltes víctimes, masses, i totes innocents, ja que res justifica matar a algú en nom de res.

Em centraré en un cas qui fins fa poc tothom culpava de ser un criminal despietat. Alfons Gibert (1) mostra la seva estranyesa en veure que no havia marxat a l'exili, si va fer el que va fer. Antoni Tarrida (2) va més enllà, sembla que el coneixia.

Es tracta de Carles Ventosa i Margalef, afusellat amb 20 anys, després d'un judici sumaríssim. Era fill de "Pepita la Verdulera. Van exterminar-lo al Camp de la Bota, al costat de Modest Ferrer Bofill, membre de la Unió de Rabassaires (3). Carles tenia tot just 17 anys a l'inici de la guerra, era família de rabassaires, però ell no ho era, no formava part de cap escamot, però algú amagat a l'anonimat el va denunciar sense proves i va acabar al Camp de la Bota.

L'Antonet Tarrida li dedica un emotiu escrit (2):

"Avui ja han passat 70 anys del teu testimoni, entranyable i inoblidable Carles Ventosa, i encara et recordo perfectament com si ahir mateix ens haguéssim vist, perquè vas ser un amic de la meva infantesa. Sempre et tindré a la memòria per la teva bondat i sincera amistat, i com, per la teva esprimatxada i llarga alçada... També, quan més grans, dins del grup teatral del Centre Catequístic, sota la direcció de mossèn Ròmul, van interpretar "la mort a l'escola", on jo era l'escolà i tu el mestre estimat. Carles Ventosa, plorat amic, voldria que aquesta breu referència a la teva desventura servís perquè el Gavà actual, sàpiga que vas ser condemnat de forma injusta i arbitrària a una mort vil i injusta. Descansa en pau. 

D’esquerra a dreta: Antoni Olivella, Gabriel Ivern, Joan Solé i Josep Roig, els quatre gavanencs enterrats a Gurb. Les anàlisis d’ADN només van permetre confirmar de forma fefaent la identitat de Joan Solé. La resta van ser identificats de forma molt probable a partir de diferents característiques antropològiques. Fotografies de l’AMG.

(1) Alfons Gibert. Dolça Melangia, Trista Recordança.
(2) Antoni Tarrida. La Generació Perduda. Publicacions de l'Ajuntament de Gavà.
(3) Unió de Rabassaires fou un sindicat de pagesos no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922. Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal, es van opossar a les colectivitzacions i van ser durament reprimits pel règim franquista.