ORIGEN DEL CARRER CONCÒRDIA



Sempre m'ha cridat l'atenció d'aquest nom a un carrer de Gavà. Quin podia ser el seu origen? Maçó?, impossible. Referent a la necessitat d'enteniment al nostre país?, el franquisme ho hauria prohibit. La causa és molt interessant, segur poca gent ho sap. Aquí ho explico.
Imatge de Gavà, finals segle XIX. Cal Pim Pamm, carrer Sant Pere/Rectoria.



Una de les obres més importants de la història de Gavà va ser el desviament de la riera de sant Llorenç i la posterior urbanització de la Rambla. El primer tram va ser poc després de l'arribada del ferrocarril a Gavà. Per la reclusa del carrer Viladecans, es connectava amb l'altre braç que baixava. Això va permetre els trams de la Rambla Vayreda i Lluch.

Finalitzar-ho no va ser fàcil, era necessari molts tràmits, l'acord en Viladecans, delimitar bé els límits entre les dues localitats i fer front a unes despeses molt elevades en temps de crisi.

Però les rieres no entenen de burocràcia, ni crisis. Un 31 d'agost de 1926, la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les Parets no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del Calamot inclosa. Amb el Torrentet desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans danys a la finca de Cal Boada. Després van venir les plagues, tan letals com la mateixa riuada. Els vells pagesos no ho oblidarien mai. L'aiguat de sant Ramon encara espanta a la pagesia per les seves conseqüències, malgrat ja no queden testimonis vius.

Imatge de l'aiguat de Sant Ramon, a Sant Boi. 



Com sempre passa, això va fer moure a les autoritats, fins llavors absents. L'estat va donar permís pel desviament, i Viladecans ho va acceptar. Això va representar un nou espai urbanitzable entre la Rambla Casas i la Riera, allà es va planificar un nou carrer, en honor d'aquest fet tant estrany que va permetre el desviament, el nom del nou carrer va ser CONCÒRDIA. Una paraula tant en desús aquests dies.


Fonts

Arxiu municipal de Gavà
125 anys de la Rambla- Josep Campany i Guillot. Centre d'estudis de Gavà. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació

GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES

Imatge
Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...
Més informació