GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES


Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats.



ORQUESTRA BRUACH

La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino.

Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicenç Zurriaga i Lluís Roselló
Asseguts: Emilià Roselló, Robert Agustí, Joan Puigarnau i Baltasar Pascual.


La darrera actuació seva de la qual es té notícia va ser la Revetlla de Sant Joan al Restaurant Park Montjuïc de Barcelona.



Orquestrina Jazz Mikey de Gavà  va ser formada l'any 1931, per iniciativa del músic Antoni Arnal, amant del jazz, una música que en aquells moments estava entrant amb força a Catalunya. Els seu director i pianista era Pere Bruach. Amb la Guerra Civil van canviar el nom.




D'esquerra a dreta: Desconegut (saxo), Vicenç Zurriaga (trompeta), Desconegut (saxo), Desconegut (jazz-band), Pere Bruach ["Peret del Centre"] (piano, director i representant), Desconegut (trombó) i Desconegut (saxo).


 COBLA ORQUESTRA BRUGÉS

La Cobla de Gavà va ser  impulsada pel músic Rafel Blay i Bernad, el 1943. Segurament donada la proliferació de l'afició sardanista local en aquells anys de posguerra. Era el director, i la majoria dels components eren alumnes seus. Tots veniend' Olocau de Carraixet, ade Camp del Túria (València), si cliques aquí podràs veure els orígens de la relació d'aquest poble amb Gavà. L'any 1926, amb el patrocini de Salvador Lluch i Vinyals, va fundar la Banda Unión Musical, coneguda com Els Negres pel seu uniforme, i relacionada amb l'Ateneu Popular (Casino). També va dirigir en el seu moment el Cor de Caramelles L'Alegria.

L'any 1950 van deixar d'actuar, una nova orquestra els subtituir. 



Darrere: Miquel Pascual (2n trompeta), Miquel Ruiz (1er trompeta), Daniel Bernad (trombó), Josep Martí (1er fiscorn), Joan Cabo i Bou ["Felipe"] (2n fiscorn) i Rafel Blay i Aliaga (contrabaix, fill del director del mateix nom)
Davant: Xxx Bancó (flabiol), Josep Colomé (2n tible), Rafel Blay i Bernad (1er tible i director), Pere Blay i Bernad (1er tenor) i Vicenç Pascual (2n tenor).


ORQUESTRA BLAY

Orquestra de Gavà fundada l'any 1950 pel músic Rafel Blay i Bernad, després de la dissolució de la Cobla Brugués, també de Gavà i també fundada per ell. Era el director, i la majoria dels components eren alumnes seus. Havia nascut a Olocau de Carraixet, al Camp del Túria (València).

Era una època en que hi havia moltes Sales de Ball, que els diumenges i festius s'omplien de gom a gom, de manera que va ser un bon moment per fundar l'Orquestra. Van fer el seu debut a la Sala de Ball Azul, de Gavà, tocant també al Casino o a l'Envelat de la Festa Major, extenent el seu àmbit d'actuació a les poblacions veïnes, com Begues o Viladecans. Com a curiositat, cal esmentar que van ser contractats per amenitzar un casament de la família gitana coneguda per Els Saleritos, cobrant 1.000 Pts. per l'actuació.

Al costat del nom de l'Orquestra hi tenim a Rafel Blay i Bernad (saxo alt i director). Després, d'esquerra a dreta i de baix a dalt: Pere Blay i Bernad (saxo tenor), Josep Colomé (saxo alt), Miquel Pascual (trompeta), Miquel Ruiz (trompeta), Joan Cabo ["Felipe"] (trombó), Rafel Blay i Aliaga (contrabaix, fill del director), Maximí Berga i Picher ["Màxim"] (bateria), Desconegut (piano) i Josep Berbel (vocalista).



Primer pla del vocalista, Josep Berbel. En segon terme es pot veure en Rafel Blay tocant el clarinet.


A finals dels anys 60 els seus membres es van integrar a la Banda Municipal de Gavà, on va debutar un jovenet Joan Josep Blay, fundador i intèrpret dels grups musicals Blay Tritono, cobla Mediterrània i Quartet Sax de saxòfons.



ORQUESTA BOHEMIOS / ORQUESTA DICKSON

 A Gavà tornem a trobar el cas d’una orquestra que va canviar de nom al llarg de la seva trajectòria professional. Aquesta és la Orquesta Bohemios,  que a partir de l’any 1947 passà a anomenar-se Orquesta Dickson.  Degut a que no es disposa de cap més registre de la Dickson, se suposa que el conjunt es va desfer al començament de la dècada de 1950.




Darrere de tot: Desconegut (contrabaix)
Al mig: Desconegut (piano), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (trombó)
Davant: Desconegut (bateria), Andreu Bernad (saxo alt), Martí Gassol i López* (saxo tenor) i Desconegut (saxo alt).


Més:

ORQUESTRES DE BALL Les orquestres del Baix Llobregat Sud entre els anys 1930 i 1970. Maria Nadal Estrada

Formacions musicals de Catalunya, Blog: https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació