DE QUAN LES ARENGADES EREN UN SUCULENT MENJAR A GAVÀ

 El Gavà d'inicis del segle  XX, va patir moltes fams, la fil·loxera va deixar moltes famílies pageses en una situació deplorable. Una mica de cansalada i carbassa, eren menjars gairebé de luxe, però l'arengada ja era una cosa especial, que es guardava per al dia de festa.

A casa li deien un "civil" o també un "guàrdia civil", desconec la causa. Parlo de 1910 a 1915.  Els meus avis tenien entre 8 i 10 anys. Molts nens eren orfes de pare o mare, sense que les institucions poguesin fer gran cosa per ells. Anar a un orfalinat, encara era molt pitjor. 

El meu avi va quedar orfe amb 8 anys i li va tocar fer-se càrrec de les seves germanes amb l'ajuda de la seva àvia Maria Ollé. El pare es va desentendre de tots.

El Pepep amb tan sols 8 anys havia d'aixecar-se aviat, Li tocava recollir fems de cavalls. Després havia de portar a la seva germana, la Pepeta, a Begues a una dona que l'alletava. Ho feia a peu, la mare va morir després del part.

La seva germana gran no va saber afrontar aquesta situació. Ell i l'àvia havien d'amagar els pocs diners que tenien per poder-se alimentar. Amb ells de tant en tant compraven una arengada, bé li deien Guàrdia Civil llavors.

Quan en tenien una la penjaven al menjador, tota la setmana. S'alimentaven amb la vista. Al final tocava entrar a l'àpat, un menjar de festa gran: hi havia un civil. Tallaven quatre parts. Cua i cap anaven per l'àvia i el Pepet, els millors trossos per a les seves germanes. El meu avi no era el pare, i no tenia dret al millor tros. 

En arribar el dimecres de cendre, transvestíem als civils amb faldilles i vestidet a mida, els penjàvem d'una canya i els portàvem a la muntanya; on després d'acabar-nos la seva carn enterràvem les seves espines. La font del ferro o el Calamot eren els llocs escollits per anar a enterrar la sardina. Malgrat les penuries dels anys 60, les arengades ja no eran un menjar de luxe, encara que molt apreciat.

Els meus records d'infantesa em porten al Born, on els comerços que envoltaven el vell Mercat Central de Barcelona mostraven al carrer els tambors plens d'arengades. Unides als barrils d'olives de tost colors, donaven una olor molt especial al seu entorn. Olor i record que sempre quan hi torno crec recordar.
 

1941, Comercial Salazonera del carrer Comerç  http://www.laribera.cat/historia