QUÈ MENJAVEN ELS GAVANENCS A INICIS DEL SEGLE XX
No tothom tenia per portar un plat a la taula a inicis de segle, la fil·loxera i les malalties derivades de les maresmes del delta havien deixat una població feble i malaltissa.
No era igual per tothom, els terratinents i les principals famílies pageses no patien aquestes dificultats, però els petits pagesos i els jornalers passaven molta fam.
El meu avi patern va perdre la mare amb 7 anys, amb una germana més gran i una resen nascuda. El pare no es va fer càrrec d'ells, la germana gran, ja en temps de lluir no estava per a res, i ell i l'àvia es van haver de fer càrrec de la família. Per tenir esmorzar, havien de portar abans un cistell ple de fems de cavall. El menjar, llavors, un tros de carabassa o una mica de "tocino" (cansalada), era un àpat. Els ous i el bestiar, era per vendre. L'àvia comprava una sardina, un civil li deien, la penjava a la cuina i era pel diumenge: l'àvia li tocava el cap, el meu avi, la cua, i les dues nenes el tros bo d'enmig.
 |
| La ciuna econòmica va estar present a les cases pageses fins a finals dels anys 60. |
Els pagesos que anaven a les sorres marxaven en sortir el sol i tornaven de nit, amb els carros guiats per matxos o cavalls. Per menjar agafaven una mica d'arròs, sal i oli, feien foc i en una paella ho compartien amb el que els hi donava la terra, els primers anys del segle encara hi havia rates de marge a la Murtra, qui en pillava una, tenia menjar de festa major, diuen que la seva carn era millor que la dels conills.
Amb la Primera Guerra Mundial i les Sorres ja més sanejades, la situació va millorar. Va ser temps que van aparèixer les primeres indústries importants a Gavà. A taula es tenia veritable producte de proximitat, la majoria de la població vivia del camp i la resta ho tenia fàcil per accedir als seus productes. Els pagesos venien la seva producció, però una part de les viandes se'ls quedaven per consum propi. Passava amb els productes de l'horta i el bestiar que tenien.
També es tenia el vell costum de guardar per a quan arribés l'hivern: les patates, tapades i en lloc fresc, els llegums en sacs, les carabasses a les teulades, els melons es guardaven fins Nadal. Igualment, es feien conserves amb els tomàquets, els préssecs i les olives després del ritual de l'ou i la salmorra. Els bolets, llavors n'hi havia de sobres, es guardaven en salmorra o assecats. Però el porc era el que omplia el rebost.
Normalment, s'agafaven dos garrins, se'ls engreixava tant com es podia, i en arribar el fred es perpetrava la matança encara a les cases, un porc omplia el rebost, l'altre es venia. Molts anys després ja es portaven a l'escorxador de Gavà per cometre la matança. Crec que fins als voltants dels anys 50 no va ser obligatori. A les cases hi havia de tota mena d'animals, però els porcs estaven sempre separats a les corts. Gossos i gats vigilaven l'entrada de rates o ratolins, però amb molta cura de no entrar a la cort, allà podien passar a ser l'àpat d'un garrí.
"D’un porc que solia pesar uns 150 quilos... en sortien productes suficients per passar un bon hivern. El rebost quedava ben assortit de pernils, llonganisses, cansalada i botifarres, a més del llom i el recostelló que se salava o rostia amb força llard, i es conservava en gerros de vidre. S’aprofitava absolutament tot, i així es feia amb els ossos de l’espinada, que servien per fer brou, els peus, el cap, el coll, les galtes, el morro, l’orella, la ventresca, la llengua, el fetge, el sagí, per fer el llard i els sabrosos llardons, i els budells per omplir l’embotit. El dia que es matava el porc, era una gran festa familiar i col·lectiva, que es tancava amb un gran sopar a base d’escudella i carn d’olla, i el tradicional obsequi a tots els convidats d’un tros de llom o costella i un parell de botifarres, que en dèiem el present." (1)
(1) Tarrida i Pugès, Antoni. Terra i ànima. Amb il.lustracions del Joan Mitjans. Una publicació de AMG (Amics del Museu de Gavà).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada