MEMÒRIA DE JOAN SALAMERO I AMAT,

 Va ser un estimat mestre gavanenc, família de Cal Todo per part de mare, va estar actiu fins a la Guerra Civil. Va viure en una casa dels seus oncles al carrer Sant Nicasi de Gavà. Era conegut carinyosament amb el nom de Joanitu.

Dibuix del Joan Mitjans

Abans havia quedat d'orfe de pare, i havia hagut d'entrar a treballar al camp amb el seu oncle de Cal Todo, compaginant estudis, feina i les primeres classes que va iniciar tan sols amb 17 anys al carrer Cap de Creus.

Acabada la guerra, va ser readmès, segurament per la manca de professorat pel nou règim. Va patir un expedient de depuració que va fer que fos desterrat de Gavà a un municipi del Maresme, on va poder continuar exercint de mestre, però en castellà.

També es pot consultar una fitxa de la brigada política social, que el va seguiment, està considerat una víctima per part del Centro Documental de la Memoria Histórica, de Salamanca; 

https://buscar.combatientes.es/resultados/Juan%C2%A0/SALAMERO/Amat 

Va morir el febrer de 1968 i les seves despulles es troben al cementiri del Poble Nou.

TEXT DE L'ANTI TARRIDA (1)

Al començar el curs escolar 34-35 es va tancar l'escola de la Rambla, el seu mestre, quina agradable sorpresa,en Joan Salamero va ser traslladat als Col.legi Nous (Salvador Lluch) amb càrrec de director i la plaça ja en propietat.

Els alumnes van recobrar al mestre que tots enyoraven i que molts pares esperaven. Ningú ho dubtave, el senyor Joanitu era un gran mestre, el mestre per exel.lència. Amn disset anys va iniciar el seu magisteri a una modesta casa del carrer Cap de Creus... Va ensenyar i educar a centenars de joves gavanencs. que van tenir la fortuna de tenir-lo.

Quan el 1936, l'horror d'una guerra fraticida es va ensenyorir de la nostra terra, per la nostra generació l'escalo es va acabar per sempre. Elss que vam poder rebre les seven ensenyances i la seva valuosa obra docent. Després d'aquell terrible tràngol, encara vam poder redreçar les nostres vides. Gràcies, estimat senyor Jaon Salamero i Amat.

Ningú ho podia milllor que ell, alumne del Joan Salamero. 

Retrat Joan Salamero. AMG. Fons Família Estapé-Olivella

En Marian Colomé el recordava així: (2)

 ....Era un local que tenia uns cinc metres d’amplada per uns onze o dotze de llargada, amb un portal i una sola i petita finestra a la façana que no permetia la suficient renovació de l’aire pels quaranta o cinquanta nois que assistien a classe....

Era el senyor “Juanito”, com tothom l’anomenava, un jove d’uns 18 anys que estudiava per ingressar al magisteri... de poca experiència encara per la tasca que s’havia emprès i això potser era la causa de la rigorosa disciplina que emprava en el tracte amb els seus deixebles per fer-se mantenir respecte, la seva severitat era massa forta per uns tendres infants que els infonia un gran temor. Recordo aquells forts càstigs de fer posar els nois drets aguantant-se amb un sol peu i amb els braços estirats i posant-los damunt de cada mà uns quants llibres, i quan pel cansament defallien, picava les mans amb un bastó, i el de fer posar la mà amb els dits apinyats donant cops amb el bastó fortament, era cosa freqüent durant les hores de classe

Mural dels alumnes de l'Escola Joan Salamero. 

(1) Tarrida i Pugès, Antoni. Terra i Ànima.  AMG

(2)  Solina, Benet. Artxiu Municial de Gavà