LA MARINA DE GAVÀ: DE SORRES I NEGADES.

 A partir de Sant Ramon, els pagesos de Gavà no parem de mirar els núvols.

Paisatge d'hivern, a les Sorres de Gavà. Pillat a Isabel Viñas i Tarrida. (El pollancre desaparegut)


Malgrat tots els enginys dels pagesos per poder treure profit a les fèrtils terres de la Marina gavanenca (Les sorres), quan es posava a ploure amb ganes, les rieres dels Canyars, o les Parets o de Sant Llorenç no donaven l'abast a tota l'aigua i aquesta anava a valls i corredores, que un cop plenes negaven tots els terrenys, i les collites.. a pendre pel sac.

A partir de Sant Ramon, s'obria la temporada d'aiguats, en alguna ocasió del Camí Ral de València a la Platja, quedava un gran llac, per on no es veien ni camins, ni particions. Després a l'hivern arribava la Tramuntana (aquí el Vent de Dalt, procedent del NO) i s'ho emportava tot. I tot i això els pagesos estimem la terra.


Sorres negades. Agafat a Felipe Recasens


Els pagesos assenyalaven a la Murtra com la gran responsable (algú havia de carregar la culpa), qui li tocava de fer de sobreeixidor, però era incapaç de fer-ho en arribar les grans arribades d'aigua. Durant dècades, des de finals del segle XIX, ho reclamaven a les autoritats, que en cas de Gavà eren gairebé tots pagesos.

El 1887, l'alcalde Joan Amat i Vilà, de Cal Todo (toca dir-ho, era el meu besavi), s'hi va posar seriós i va fer un projecte que ho havia de solucionar tot, cobrant als pagesos 30 pessetes per mujada (1/2 Ha. aproximadament), amb això es va fer una muralla que havia d'evitar les negades. Problema resolt? No cal fer spoiler, 120 anys deprés segueixen les negades. 


Així com si els deus de la pluja i el mar estiguessin aliats, va arribar per Sant Ramon aquell terrible aiguat i no va deixar res, ni al poble, ni a les Sorres, ni la muralla. Tot s'ho va emportar, encara dius tres cops "sant Ramon"  a un pagès gran i li pot donar gaire, encara que disortadament ja en queden pocs.

Els anys han passat, les ciutats cada cop més grans, la Murtra (i ara la depuradora) els toca la funció de sobreeixir l'aigua, però quan tots els vents i l'aigua s'ajunten, les Sorres es tornen a negar, i adeu calçots, pastanagues o patates..



En temps llunyans, la Coral La Igualtat cantava per Pasqua allò de:


"Els Ajuntaments del poble,
grans promeses han fet:
que han d'arreglar la Murtra,
però encara no ho han fet...

Tornarant molt bé a prometre-ho,
i en faran passar amb raons,
fins un altra vegada" (1)

I la Tramuntana, com ho solucionen? Aquesta és una altra història, i mereix un nou escrit.




(1) Antoni Tarrida i Pugès. Terra i Ànima. Publicació de l'Associació Amics del Museu de Gavà.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació