ELS BANDOLERS I LA BARONIA D'ERAMPRUNYÀ

Alguns bandolers es van poder moure amb certa impunitat pel Garraf i pels camins que s'hi apropaven, per descontrol o la protecció dels senyors barons.




La conducta de la gent no sempre va ser de por. De vegades els bandolers eren perseguits per la milícia popular, amb permís de la Pia Almoina com a Senyora de les terres, o per milícies d’altres poblacions que s’endinsen al massís per a trobar els bandolers i els seus amagatalls.

Però l’obtenció de l’obligatori permís per part dels Senyors de les terres, era complicat, ja que alguns bandolers actuaven sota les ordres del Senyor d’una jurisdicció. Era necessària l'autorització del senyor per arrestar els sospitosos o inclòs per interrogar-los. Així els bandolers provinents de la baronia d’Eramprunyà, feien les seves accions a les costes de Garraf i es refugiaven a la seva baronia. Per a poder actuar contra ells era imprescindible el permís del baró, cosa que a vegades no era gens fàcil, rarament ho donaven, al ser del seu mateix pal.






Eren anys durs, on la vida no tenia cap preu. Qualsevol podia estar armat amb un pedrenyal , Jaume Codina (1) explica que era una arma curta de foc,
utilitzada pels bandolers. Es disparava amb pedrenyer o pedra foguera. Gairebé hi havia més pedrenyals que persones a Catalunya durant aquells temps. Així anaven les coses.

(1) Jaume Codina. “Bàndols i bandolers al Baix Llobregat”





Més:
Bandols i bandolers a les costes de Garraf. 1500-1700. Butlletí del Garraf, febrer 2009.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

AMERICAN LAKE, EL SOMNI D'UN INDIÀ ORGULLÓS.

Imatge
A principi del segle XX Gavà era un destí de la burgesia barcelonesa gràcies al tren. Molts tenien la seva residència a Gavà, altres llogaven cases o habitacions, també estaven els que tenien la nostra localitat com a punt de partida camp el Massís del Garraf i el castell de l'Eramprunyà. Fruit d'aquesta activitat econòmica va sorgir la Colònia Amat, prop de la font del Ferro, i l'any 1920 es va inaugurar l'American Lake.  Es tractava d' un ambiciós complex lúdic per a la burgesia que va gaudir de gran popularitat durant els anys vint. El seu promotor va ser l'empresari navilier Arturo Costa Martí (1869-1930), que va adquirir els terrenys a la fi del segle XIX i hi va edificar la seva torre d'estiueig. La seva fortuna procedia d'una important família d'indians. La plaga de la fil·loxera havia deixat a bona part la població pagesa de Gavà en una situació complicada. Alguns petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder continuar e...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació