GAVÀ 1938. FAM, GUERRA I VERDOLAGUES.

 Una mala herba que porta de cap als pagesos, va ajudar a molts gavanencs a no morir de fam, aquels anys de guerra.

Imatges de les Sorres, Parc Agrari de Gavà


El 1938 la fam va arribar a la gent de Gavà. A la plaça arribaven pocs productes i aviat s'esgotaven, molta gent no tenia res a portar a la boca. La població que no era pagesa, va patir fam i els pagesos van veure com periòdicament passaven a buscar uns excedents que els deixaven amb la despesa buida.

Moltes tendes van tancar, perquè manca de subministraments. Els ferreters van ser col·lectivitzats, les tendes de comestibles van tancar, alguns camps van ser col·lectivitzats, la Unió de Cooperadors gairebé no es va posar en marxa, i més endavant va ser confiscada per una Junta Local dominada per la FAI. L'escassetat d'aliments feia que la població sospités que la distribució d'aliments no fos igual per a tothom, fet difícil de demostrar, i fàcil de creure els rumors, d'una població cada cop més desesperada.

A la fam es va unir la por al bombardeig, i moltes famílies van fugir a la muntanya, alguns ocuparen masies, altres van construir les primeres coves al Calamot.

Era primavera-estiu, i una mala herba invasora s'ha via vist afavorida pel fet que molts camps s'estaven treballant amb molta dificultat o desconeixement per part dels confiscats. Aquesta mala herba era la verdolaga, avui sabem que era comestible, però llavors difícilment. Però quan hi ha gana, tot es prova.


Verdolaga


I així aquests herbot que tants maldecaps dona els pagesos, va ajudar a mitigar la fam a molts gavanencs.

Avui és una planta que s'utilitza en la gastronomia, flors i fulles són comestibles, però cal tenir cura, els tractaments fitosanitaris poden conservar restes a les fulles durant molt temps. Un altra característica és la seva fàcil regeneració, inclòs arrencada en temps de sequera torna a arrelar, en hivern s'ensopeix i torna a brotar a la primavera.


Verdolagues al Parc Agrícola


Bibliografia

Antoni Tarrida i Pugès. La Generació Perduda. Aj de Gavà.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació

GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES

Imatge
Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...
Més informació