BOMBES SOBRE GAVÀ, 1937-38

 En el record dels que ja tenim una edat, estan les coves situades a la proximitat del Calamot i entre la Rambla i el camp de futbol. Molts, segur que creuen que vas ser construïdes per les emigracions que arribaven de Granada (zona de Guadix) o Almeria (Cuevas d'Almanzora). Però pocs saben que quan van arribar, algunes ja hi eren.




A inicis de 1937 Franco va decidir iniciar els bombardeigs sobre Barcelona, castigar la població civil va ser també una de les grans aportacions al món del dictador feixista. Els primers dies, els gavanencs ho miraven com un espectable aliè a ells. A la nit s'avisava i es tallava la llum, "el pont dels Rierals s'omplia de gent per veure l'espectacle del bombardeig sobre la capital de Catalunya. Miraven els focus del Palau nacional buscant els "Savoia" italians" (1)

Fins que un dia un hidroavió va començar a passar per Gavà, també era una forma de castigar a la població. El pànic es va apoderar de la gent. A la Roca havien començat a fer material per l'exèrcit i va esdevenir objectiu pels revoltats. Llavors es van començar a fer refugis antiaeris a Gavà, el més conegut a la Rambla Lluch, encara es pot visitar.



Bombes sobre Gavà, juliol 1938


El 1938 el terror va caure sobre la pobra ciutadania gavanenca, als Savoia italians es van unir els junkers alemanys, ningú sabia on amagar-se. L'Antonet Tarrida (2) explica com un dia a inicis de juliol de 1938, estan ell i la seva germana sols a casa, es van guarir a una espècie de refugi que tenien a l'eixida, allà es passaven un palet de fusta a la boca... "Jo amb el cor compungit, ella plorant agafada a mi, de fons sentíem esclatar les bombes" Aquell dia nou gavanencs van perdre la vida.

La por va fer fugir la gent de casa cap a la muntanya, silencis i plors d'una població entristida.

En la mesura que els atacs augmentaven, la gent ja no baixava al poble.

Es veu que alguns gavanencs van optar per excavar coves a la zona del Calamot, on van viure fins al final de la guerra. No va ser l'única penalitat d'una població que ho havia perdut gairebé tot.


NOVA ENTRADA: LES VERDOLAGUES, DE MALES HERBES A SER EL MANA DELS GAVANENCS EN TEMPS DE FAM.



(1) Alfons Gibert i Valentí. Dolça Malengia... Trista recordança

(2) Antoni Tarrida i Pugés La Generació Perduda. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació

GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES

Imatge
Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...
Més informació