ESCOLES DE GAVÀ, L'ANY QUE LES VAN POSAR "CARA AL SOL".

 Recuperar el funcionament de les escoles va ser una prioritat pel nou règim franquista, amb uns evidents interessos adoctrinadors.

Escola Salvador Lluch, anys 40.

La primera notícia de la reobertura de les escoles de Gavà de la postguerra, és de febrer de 1939. El govern local va aprovar:

"Se acuerda instar a los señores maestros de primera enseñanza, para que activen la formación y encuadramiento de los jóvenes en pelayos y flechas" Dos mesos més tard, s'obliga a colocar el crucifixe. Curiosament encara no diu res de fer les clases en castellà, motls alumnes i algun mestre no el sabien parlar.

Amb l'ordre de guarnir les escoles amb crucifixos, immaculades, sagrados corazones, Franco i José Antonio, Alfons Gibert (1) en fa ironia "Manoi, amb això ja han omplert la meitat de l'aula". Però reobrir les aules no va ser fàcil, entre la repressió, l'exili i les depuracions, Catalunya havia perdut més de mil mestres (2).



Eren anys en què la gent més influent pel franquisme, com el poeta feixista J.M. Pemán, deia coses tan esgarrifoses com: El carácter de la depuración que hoy se persigue, no es solo punitivo, también preventivo."

De cara al nou curs escolar es van imposar les següents normes:

-Imposició del crucifix immediatament.

-Retrat de Caudillo i la Immaculada

-Celebració del mes de Maria, davant la seva imatge i d'acord amb les autoritats religioses

-A l'entrar al'escola, els alumnes diran "Ave Maria Puríssima" i es contestarà "Sin pecado concebida"

-Al pati de les escoles es farà la cerimònia de pujada de la bandera, amb l'himne d'Espanya.

-Tots els nens hauran d'assistir a missa els diumenges.




Encara no deien res sobre l'idioma a utilitzar, però el novembre del 39 la inspecció d'ensenyament va assenyalar que l'idioma vehicular a l'escola era el castellano. Tampoc no citava la prohibició del català, però amb poc temps el van desterrar de les aules educatives, i usar-lo va estar penalitzat.


Enciclopedia Àlvarez, pàgina interior. 


(1) Alfons Gibert, Dolça melangia, trista recordança. També dades i cites venen de la seva publicació.

(2) J.M. Solé i Sabaté La repressió franquista a Catalunya.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JO TAMBÉ VAIG SER UN NEN DE L'ADELITA

Imatge
Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...
Més informació

GAVÀ A LES XARXES

Imatge
Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...
Més informació

GAVÀ, VILA D'ORQUESTRES

Imatge
Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...
Més informació