EL DIA QUE UN ESCAMOT VA MATAR A L'ALCALDE DE GAVÀ, D. FABRÉS

Bartomeu Fabrés i Anglada va ser un metge i polític català. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, en acabar va començar a exercir a Begues i, poc després, a Gavà.

El Dr. Fabrés i la seva esposa Margarida Vila, poc després de casar-se.

Aquí es va implicar a la societat Cafè del Centre. Fabrés es va presentar a les eleccions de maig del 1931 pel Foment Català Republicà (que en aquells moments s'havia adherit a Esquerra Republicana) i va esdevenir primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Gavà. El 1936 va passar a ser alcalde en renunciar-hi Cristòfor Solé.

Metge a la Companyia Roca, quan aquesta ser ser colectivitzada, va portr un rigurós control de les altes i baixes. Era un homa amb fame de recte i cumplidor amb la llei. Aixó faria que es guanyés més d'un enemic.

El Dr. Fabrés i la seva esposa Margarida Vila, poc després de casar-se.

El setembre de 1936 va ser avisat que estava a les temibles llistes negres de la FAI. Malgrat totes les advertències, l'onze de setembre del 36 uns milicians el van anar a buscar, li van dir que havia de socórrer un accident. A les 7 del matí dia següent, el seu cos fou trobat a les costes de Garraf. La nota deia que mostrava signes de tortura.

El fet de ser el metge de la Roca, on es feien armes per la república, no li va fer guanyar simpatia per aquests escamots poc interessant amb la intendència de rereguarda. Aquesta sempre ha estat la hipòtesi principal, però Alfons Gibert (1) que no simpatitzava gaire amb el doctor Fabres, ni amb els republicans, defensa una curiosa teoria.

El 1934 Francisco Ruiz Ballester es va presentar a casa del dr. Fabrés amb intenció de robar, proferint tota mena d'amenaces contra ell i la seva família. Aquest home va poder ser atrapat i va acabar a la Modelo. Però amb l'amnistia de 1936 va sortir lliure. Després va ingressar a la FAI. El juliol la gent més conscienciada va marxar voluntària al front de guerra, els que es van quedar aquí... . Ruiz va ser un d'ells, i això explicaria els signes de tortura del que era alcalde de Gavà. No va ser l'únic. (1)

Una hipótesi diferent, segurament més encertada es la del enyorat Josep Campany: " . L’enemistat venia de temps enrere: el Sindicat Únic de Treballadors de Gavà havia estat suspès moltes vegades entre 1933 i 1936, i els seus líders perseguits i empresonats, en alguns casos a petició del consistori gavanenc. El 16 de juny de 1936, la Guàrdia Civil havia tornat a suspendre les activitats del sindicat anarquista per ordre expressa de l’alcade Fabrés. De fet, el Sindicat Únic de Gavà seguia els postulats de la FAI, i era un dels més bel·ligerants de la Federació de Barcelona " (2)

Segurament així va passar, però el fet que va ser torturat fa pensar que a més va existir una certa venjança. A casa els meus avis explicaven que cap el 1934, van robar i els ladres fores atrapats. Eel 1936 van ser amnistiats, els van veure amb l'uniforma de la Fai. 

L’any 1982, es va crear a Gavà el Centre d’Estudis Doctor Fabrés, que va publicar la seva biografia l'any 1987. El 2003, per commemorar el centenari del seu naixement i retre-li homenatge, es va reeditar la seva biografia i es va donar el seu nom al Centre d’Atenció Primària Gavà II.

Gurb, 1 de febrer de 1939,  quatre soldats republicans, fills de Gavà, van ser assessinats, tot i estar desarmats, per l'exercit franquista.

Aquests escamots vam matar gent a l'inici de la guerra, l'exercit d'ocupació després no va voler ser menys. Mentre els primers morien sense suport institucional, els segons la tenien plenament. A més, els primers van poder ser honorats, Fabrés i la resta no. Alguns encara se'ls busca.

Procedencia de les imatges: https://miquelbruguera.blog/2021/08/17/bartomeu-fabres-alcalde-gava-assassinat-anarquistes/ Blog de Miquel Bruguera.

(1) Gibert, Alfons Dolça Malengia... Ajuntament de Gavà

(2) Campmany Guillot, Josep. NOTES PER A LA HISTORIA DE L'ANARQUISME I EL SINDICALISME A GAVA (1868-1939) Autoedició. Gràcies a Jesús Avilés.