GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

Sempre m'ha cridat l'atenció d'aquest nom a un carrer de Gavà. Quin podia ser el seu origen? Maçó?, impossible. Referent a la necessitat d'enteniment al nostre país?, el franquisme ho hauria prohibit. La causa és molt interessant, segur poca gent ho sap. Aquí ho explico. Imatge de Gavà, finals segle XIX. Cal Pim Pamm, carrer Sant Pere/Rectoria. Una de les obres més importants de la història de Gavà va ser el desviament de la riera de sant Llorenç i la posterior urbanització de la Rambla. El primer tram va ser poc després de l'arribada del ferrocarril a Gavà. Per la reclusa del carrer Viladecans, es connectava amb l'altre braç que baixava. Això va permetre els trams de la Rambla Vayreda i Lluch. Finalitzar-ho no va ser fàcil, era necessari molts tràmits, l'acord en Viladecans, delimitar bé els límits entre les dues localitats i fer front a unes despeses molt elevades en temps de crisi. Però les rieres no entenen de burocràcia, ni crisis. Un 31 d'agost de...

  De petit em va quedar gravada la història d'una tia meva que el dia de la seva boda el seu espòs li va tirar la paella d'arròs "pel cap". La Quimeta va néixer amb el segle, en poc temps van venir dos germans més i si una apendicitis no hagués acabat amb la mare, segurament haurien estat més. Van ser anys molts durs. La fil·loxera va deixar sense feina a molts pagesos en temps on les insanes sorres no eren encara productives. La mare morta era la mestressa i propietària d'unes terres que el pare va fer poc per cuidar, com tampoc es va preocupar massa dels seus fills. La María i el Joan, els pares de la Quimeta. Mentre el pare anava perdent patrimoni, mercès al joc i la beguda, l'àvia materna cuidava de la canalla. L'únic noi havia de sortir al matí amb un cistell i una aixada a recollir les restes dels cavalls per fer fems. Fins que no omplia, no hi havia esmorzar. Normalment un tros de pa, pot ser un ou cru, la cansalada era de festa major. La Quimeta er...

  Francesc Gumà va ser el promotor que va fer realitat la línia de tren entre Vilanova i Barcelona, la decisió de fer una estació prop de Gavà, canviaria la vida dels gavanencs. Avui poca gent de la nostra ciutat sap qui era. Caricatura sobre el ferrocarril de Barcelona a Vilanova, publicada al diari "L'Esquella de la Torratxa" l'any 1881 Gavà el 1870 era un petit poblet pagès del Baix Llobregat amb uns 1500 habitants, apartat de les vies de comunicació que anaven del Garraf a Barcelona. La pujança econòmica havia permès les primeres urbanitzacions al carrer Cap de Creus o al costat de ponent del carrer Sant Nicasi. La reobertura de les mines i la vinya eren les seves principals riqueses.  És en aquest context quan Francesc Gumà i Ferran idea una línia de tren que unís Vilanova amb Barcelona i Tarragona. Per ell una veritable obsessió davant els molts entrebancs que va trobar per portar a terme una iniciativa que havia de portar la riquesa als terrenys on arribés. Com...

 Recuperar el funcionament de les escoles va ser una prioritat pel nou règim franquista, amb uns evidents interessos adoctrinadors. Escola Salvador Lluch, anys 40. La primera notícia de la reobertura de les escoles de Gavà de la postguerra, és de febrer de 1939. El govern local va aprovar: "Se acuerda instar a los señores maestros de primera enseñanza, para que activen la formación y encuadramiento de los jóvenes en pelayos y flechas" Dos mesos més tard, s'obliga a colocar el crucifixe. Curiosament encara no diu res de fer les clases en castellà, motls alumnes i algun mestre no el sabien parlar. Amb l'ordre de guarnir les escoles amb crucifixos, immaculades, sagrados corazones, Franco i José Antonio, Alfons Gibert (1) en fa ironia " Manoi, amb això ja han omplert la meitat de l'aula". Però reobrir les aules no va ser fàcil, entre la repressió, l'exili i les depuracions, Catalunya havia perdut més de mil mestres (2). Eren anys en què la gent més in...

  Fa 46 anys ja, però és difícil oblidar aquell dia. Molts tenien a la memòria el dia que les tropes feixistes van entrar al poble el 1939.  A Gavà el 1981 teníem un dels nuclis d'extrema dreta més importants de Catalunya. Grups organitzats des de la llarga vaga de Roca del 1976. A les primeres eleccions de 1977 aquests elements van perseguir a trets per Gavà a gent d'esquerres que feia propaganda electoral, especialment militants del PSUC. Algun d'aquests elements va estar als preparatius de l'atemptat contra la revista "El Papus". Hi va haver detencions però com gairebé sempre els implicats van quedar en llibertat. Rebre amenaces anònimes a la bústia o per telèfon s'havia tornat normal. Anar a denunciar-ho a la Guàrdia Civil o la Policia Local, era perdre el temps per moltes raons, fins el 1979 inclòs era perillós. I així va arribar el 23 de febrer. Per aquells dies era el secretari general de CCOO a la meva ciutat, i a més regidor de treball a l'aju...

 86 anys després, i si fem un petit esforç i mirem cap on ens porta l'actual situació de bronca i descredit diari?  Pensar és més complicat que odiar? Estem a temps encara. Fossa de Gurb.  L’1 de febrer de 1939 quatre soldats republicans, fills de Gavà, van trobar la mort a Gurb (Osona). Allí mateix van ser enterrats en una fossa comuna, senyalitzada posteriorment amb una làpida Ja fa temps estem veient tant a les xarxes com a la vida política com l'insult i la batussa formen part de la vida quotidiana. Negociar, arribar a acords, parlar... essència de la vida democràtica, ha passat a ser considerat com una traïció, i qui ho fa un venut. No n'hi ha prou, cada dia les notícies falses omplen informatius i pocs cops es rectifica arran que es descobreix l'engany. Un simple tuit especulatiu té més força que una història raonada. Això ja ho vam viure, però s'ha oblidat, o han fet que s'oblidi aquella terrible bogeria que vam viure entre 1936 i 1939, no sols als fronts...

  A pagès hi havia homes que s'afaitaven sols i altres que eren incapaços de fer-ho. Per què?. Quan la Carmeta, la meva mare, es va casar va anar a viure a casa del meu pare on també hi eren els meus avis paterns. Entrava de "jove" i a pagès, les joves tenien pocs drets, al contrari de les pubilles que manaven i ho distribuïen tot. L'àvia Elvira tan aviat va entrar la meva mare a casa, li va senyalar els estris d'afaitar -" fins ara jo he afaitat al teu espòs i fill meu , a partir d'ara et toca a tu" . No s'ho podia creure, ella sempre havia vist al seu pare, el Poldo, afaitar-se ell sol. Però va haver d'acceptar-ho, a finals dels anys 40 i a Gavà les dones tenien totes les de perdre. Quan va anar a demanar ajut als seus pares, li van dir: " T'has casat amb el Joan i et toca aguantar ". El que també va veure és que el Pepet, el seu sogre, també s'afaitava sol. Què passava? Molt senzill, les àvies eren mestresses i ella no. E...

  El 1936 Gavà era una petita població del Baix Llobregat, majoritàriament agrícola, el comerç local i la indústria s'havien revitalitzat a partir de l'arribada del tren l'any 1881. La vida cultural gavanenca també era important. El 1939, igual que les persones, les entitats van passar un complicat i arbitrari procés de depuració. Qualsevol entitat relacionada amb l'obrerisme, el catalanisme o la república havia de ser il·legalitzada i els seus béns confiscats. Les conseqüències socials i econòmiques, van ser enormes, ja que totes estaven al punt de mira. No cal dir que les entitats polítiques no van passar per aquest procés, van ser abolides per decret, idèntica sort van tenir els sindicats obrers. FOMENT CATALÀ REPUBLICÀ, amb seu al Cafè del Centre, primer al carrer que li donava nom, després a la Rambla, ja com local d'ERC. El primer va ser ocupat per la Falange, el segon fou seu provisional de l'església de sant Pere. Carrer del Centre ATENEU POPULAR DE GAV...

El tros i la mujada, Pasqua abans de rams, l'ofici de baster, Jordi Pujol a Gavà, la mona de cal Patuel, ... GAVÀ, EL TROS I LA MUJADA A Gavà als camps agrícoles nostres els hi diem "tros" i els mesurem a mujades. Una mujada és menys que mitja hectàrea, a ull diem que pot ser una mujada gran (al voltant de 5000 m quadrats) o petita (uns 4000).  Diuen que "aquesta mesura reflecteix aproximadament la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia".  Ara us deixo, marxo al tros de mitja mujada gran a les Sorres de Gavà. FER PASQUA ABANS DE RAMS Un eufemisme que s'utilitzava per senyalar que havien existit rel acions sexuals abans del matrimoni, general amb resultat d'algun embaràs difícil d'amagar... Mols avis nostres van utilitzar aquesta pràctica per casar-se amb qui els pares no aceptaven. GAVÀ I L'OFICI DE BASTER. El Menut era un cavall guenyo, però bonic, orgullós i presumit. Era l'estrella dels Tres Tombs. Però mai hauria...

Si, entre 1961 i 1967 vaig anar a aquella escola tan especial que regentava la senyora Adelita Barberà. El diminutiu tenia a veure, al igual que seu accent, amb els anys viscuts a Cuba. El matrimonio de la Adelita i el Manolo, amb la seva eterna amiga la Maria Campmany de Cal Oliaire, Crec que va ser a inicis de segle, quan l'Adelita Barberà, encara un nadó, va viatjar amb tota la seva família cap a Amèrica. Una part va marxar cap als EUA i els seus pares es van quedar a Cuba, regentant un casino de Camagüey, una de les més antigues ciutats cubanes al vel mig de l'illa. Avui el seu Centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Ens havia explicat moltes anècdotes dels seus anys a aquella ciutat, deia que en una esplanada, que allà pujava una mica, li deien "cerro". Recordo com descrivia el pas dels huracans, i com en una ocasió havia arrancat les ales d'un ventilador i aquest s'havia endut el cap d'una persona. Però recordo a la seva mestra ...

El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a ...

Entre els anys 40 i 60 van florir a Gavà una sèrie d'orquestres, algunes amb èxit en altres localitats. ORQUESTRA BRUACH La més coneguda va ser l'Orquestra Bruach. Van ser la successió de l'orquestrina Jazz Mickey. Quan el franquisme va prohibir, acabada la guerra civil, els noms estrangers en totes les entitats, grups i organitzacions, l'Orquestrina es veié obligada a canviar el nom pel d'Orquestra Bruarch, cognom del director d'aquella formació musical, Pere Bruach i Sanfeliu ("Peret del Centre"). Els músics no només van haver de canviar el nom de l'Orquestra, si no també traslladar-se a un altre espai per assajar; sempre havien assajat a la part de dalt del Cafè del Centre, però com que la seu va ser clausurada i confiscada pel règim franquista, per tal d'instal·lar-hi la direcció de FET-JONS, els músics traslladaren els assaigs al Casino. Drets: Antoni Arnal, Jaume Gavaldà, Jeroni Medina**, Pere Bruach ("Peret del Centre"), Vicen...