GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

  El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Imatge de la riada a Sant Boi. Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragal...

  La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya. La societat gavanenca era eminentment agrícola, fins entrats els anys 60. En ella el paper de la dona era fonamental, elles administraven les cases, cuidaven dels fills, portaven a vendre els fruits del camp i ajudaven en les feines de cuidar el bestiar i encara tenien temps de treballar a la terra. A diferència d'altres indrets de l'Estat Espanyol, la dona catalana podia heretar i llegar les seves propietats, més enllà de la voluntat del seu espòs. Aquest fet feia que el seu paper fos molt diferent si ella era la mestressa o la filla de la casa (la pubilla) o la jove que anava a cassar-se amb l'hereu. En el segon cas el seu paper en molts cops no era molt diferent del d'una minyona amb dret a compartir espais i llits amb els amos. El paper de l'home que es cassava amb una pubilla no era gaire diferent, era el mosso de la casa, li tocava obe...

Quants cops pujant pel carrer Major ho has vist, i ni tan sols t`hi has fixat. Aquí ho explico. Imatge actual  L'olivera ja no h és, al seu lloc un altre arbre, sobre un quadrat clarament tancat. Un cartell molt amagat sembla volguí explicar alguna cosa, sols indica que els gossos no hi poden entrar. El carrer de la Palla ara es diu carrer de la Mercè. Enfront puja el carrer Major ocupant l'antiga Via romana que anava cap a Castelldefels. El lloc no té nom, o el desconec. El carrer de la Palla era l'entrada al poble de gent que veia amb tren al poble i just a aquell lloc hi havia un pou obert, un clar perill per a vianants, en un lloc que no estava il·luminat, i encara més per la mainada que sovint jugava a prop. L'ajuntament va enderrocar el pou i sobre i va plantar una olivera, que hi va ser durant molts anys. Però aquell espai de qui era, com és que no ha reclamat cap veí,  Gavà era un petit poble, format per 6 ravals. Tots tenien el seu forn de pa, la tenda de quevi...

Entre 1850 i 1927, la seu de l'Ajuntament de Gavà va estar en 5 espais diferents, gràcies a l'Alfons Gibert en coneixem alguns d'aquests llocs. No es coneix des de quin moment, pot ser el segle XVIII, la seu de l'ajuntament estava dins d'un hostal a l'actual plaça Major, llavors plaça de la Creu de Terme, dins ocupava un petit espai, on es reunia el consistori. El 1881 tot l'espai va anar a terra: hostal, carnisseria, fleca... Tocava construir la primera escola pública de Gavà. Poc abans havien comprat un espai a l'actual carrer del Centre, cantó Salvador Lluch, a ell mateix. Però es va trigar més de quaranta anys en edificar una seu de nou. On van estar durant aquest temps? Es creu que el primer lloc on van anar de llogues va ser al carrer Sant Isidre, propietat de Magdalena Campmany, es desconeix el lloc, sembla prop del cafè (Casal) del Centre. 6 anys després, el 1891, es va llogar el segon pis, de l'edifici del carrer Sant Pere, número 11. Una ...

  Una mala herba que porta de cap als pagesos, va ajudar a molts gavanencs a no morir de fam, aquels anys de guerra. Imatges de les Sorres, Parc Agrari de Gavà El 1938 la fam va arribar a la gent de Gavà. A la plaça arribaven pocs productes i aviat s'esgotaven, molta gent no tenia res a portar a la boca. La població que no era pagesa, va patir fam i els pagesos van veure com periòdicament passaven a buscar uns excedents que els deixaven amb la despesa buida. Moltes tendes van tancar, perquè manca de subministraments. Els ferreters van ser col·lectivitzats, les tendes de comestibles van tancar, alguns camps van ser col·lectivitzats, la Unió de Cooperadors gairebé no es va posar en marxa, i més endavant va ser confiscada per una Junta Local dominada per la FAI. L'escassetat d'aliments feia que la població sospités que la distribució d'aliments no fos igual per a tothom, fet difícil de demostrar, i fàcil de creure els rumors, d'una població cada cop més desesperada. A...

 En el record dels que ja tenim una edat, estan les coves situades a la proximitat del Calamot i entre la Rambla i el camp de futbol. Molts, segur que creuen que vas ser construïdes per les emigracions que arribaven de Granada (zona de Guadix) o Almeria (Cuevas d'Almanzora). Però pocs saben que quan van arribar, algunes ja hi eren. A inicis de 1937 Franco va decidir iniciar els bombardeigs sobre Barcelona, castigar la població civil va ser també una de les grans aportacions al món del dictador feixista. Els primers dies, els gavanencs ho miraven com un espectable aliè a ells. A la nit s'avisava i es tallava la llum, "el pont dels Rierals s'omplia de gent per veure l'espectacle del bombardeig sobre la capital de Catalunya. Miraven els focus del Palau nacional buscant els "Savoia" italians" (1) Fins que un dia un hidroavió va començar a passar per Gavà, també era una forma de castigar a la població. El pànic es va apoderar de la gent. A la Roca havien...

  El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Com ell, molts pagesos van ser trets del camp i enviats al front, sense temps de rebre una formació adient. Calia defensar la república de l'atac feixista, però això era molt difícil de comprendre per un pagès. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, després una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçav...

 Una freda nit d'estiu estava al meu despatx quan de sobte dos nois de Ràdio Gavà van aparèixer pàl·lids i espantats, hi havia fantasmes a la Torre Lluch. Una bretolada, sorolls de casa vella o el vell senyor Lluch, mort feia més de cent anys?   Jo vivia al carrer Sant Nicasi, aquest carrer on deien vivien les dones sabies, o també dites bruixes, que van fer els verins que van ajudar acabar amb el bon Príncep de Viana,  suposadament . On vivien sabines, curanderes i somnàmbules. La meva àvia del Cal Mussolet, d'aquest carrer, se'n reia de totes, mentre la meva altre àvia de Cal Llíssera  curava el mal d'ull, i.. Quan l'Elvira, l'àvia Llíssera i sobrana, es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure al pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir. Les dues dones van anar corrent a veure una somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre ve...