LA DURA VIDA DE L'ELVIRA DE CAL SOBRANO I EL PEPEP
Quan escolto el bé que es vivia en temps passat, recordo totes les penalitats que van passar els meus avis i els meus pares, també la manca de llibertat que vaig patir sota la dictadura i els anys següents. Però avui recordaré els avis paterns, els avis de casa dèiem. El Pepet, l'Elvira i el meu pare, Joan. Les vides dels meus avis paterns, el Pepet i l'Elvira, no van estar fàcils. Ell va perdre la mare, ella el pare abans d'arribar a l'adolescència. No es van esforçar massa a conèixer món, eren veïns de dues cases a la Rambla que llavors feia poc havia deixat de ser una riera. El meu avi, en perdre la mare, es va fer càrrec de la seva germana amb pocs mesos. Ell amb 8 anys havia de portar-la a peu a Begues, a una dida que l'emmantava. El pare es va desentendre d'ells i va perdre el dot dels fills a les cartes. La fam corria per la casa, on una sardina, un civil, era menjar de festa major, les parts del mig eren per les germanes, la cua i el cap per ell i l...