GAVÀ, HISTORIES I LLEGENDES

  Aquesta és una història on recordo les galetes "Maria"... i alguna cosa més. La meva mare, la  Carmeta , va anar al mercat del Born fins que aquest va ser traslladat a la Zona Franca, a Mercabarna. Des de mitjanit fins a la matinada, sota fred, pluja o neu venia els fruits que el nostre pare havia portat la nit anterior. Acabada la venda, cap a les 8 de matí seguia la ruta més llarga per tornar a Gavà. Primer el Passeig del Born on comprava olives i queviures. Després davant Santa Maria del Mar a un bar que ja no hi és, tocava un cafè amb llet i un croissant, per a mi una xocolata. Quan passo per allà encara ho oloro. Després anàvem cap a la catedral, especialment quan exposaven a Sant Oleguer i si podíem miràvem aparadors del Passeig de Gràcia. A inicis de març podiem veure el cos incorrupte de Sant Oleguer, s XI-XII. Dos cops al mes anàvem  fins  Hostafrancs, a la tenda de la Casa Solsona, guardaven una espectacular bossa amb les galetes de rebuig. En arribar a c...

Quan el 1902 la Maria  Purcet , de cal Llisera, es va casar amb el Josep Altés de Cal  Soberano  pensava que la seva vida seria un camí de roses, però no va ser així. El Josep Altés era el sisè fill d'una bona família que havia emigrat de Batea, i era el fill de la segona esposa del seu pare. La família li va deixar una bona feina, ser el representant dels propietaris de "Cal Soberano" de Gavà, una finca que ocupava bona part del que avui diem les Sorres de Gavà. Cobrava els censos i tributs d'origen ancestral que cap al 1925 van ser abolits. El cop va ser terrible. Això va anar acompanyat amb un atac d'un gos rabiós a la seva filla, Elvira i àvia meva. Pel Josep tot va ser molt dur, i un dia va dir "vull anar a acomiadar-me dels meus germans a Barcelona, aviat moriré". Això m'ha arribat per la meva àvia, que com a bona Llíssera d'aquestes coses en sabia prou. El meu besàvi va morir poc després La Maria es va quedar amb una filla que entrava a l...

                                                               " Ens ho ha de dir la veu tremolosa                                                             i trista d'un campanar.                                                             Un cop de llum i el crit de d'una garsa                                                             que ha despertat amb fam i busca     ...

Histôries de Gavà, publicades a les xarxes: La font original Magdalena Trias, les sonàmbules de sant Nicasi, arròs amb rata i un Ford Torracoyons...  FONT ORIGINAL PLAÇA MAGDALENA TRIAS. La imatge de la font és de 1985, poc abans de la seva demolició. La foto es va pendre per a la revista BRUGUÉS. La seva publicació va crear una tensió forta, algú a l'àrea de Política Territorial va creure que els de Cultura ho havien fet expressament.... No va ser així. Magdalena Trias era esposa de Josep Serra i Roca, un dels fundadors de MANUFACTURAS SERRA Y BALET, SA, Es desconeix la causa per la que es va posar el nom a la plaça, Alfons Gibert creia que ella havia pagat la font i l'arranjament de la plaça en temps de l'alcalde Josep Gras i Pagès, un murri segons Gibert, en un ajuntament sense fons. La font és va inaugurar el 1924, per lo que va està dempeus poc més de 60 anys. Avui hi podem veure una rèplica. Més informació: Brugués decembre 1985, pàgina 14.  LA SONÀMBULA DEL CARRER SA...

  Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerc...

  Cal Toda va ser una important finca i nissaga Gavanenca, posiblement procedent del Baix Camp, i amb importants conexions amb la política local gavanenca. Cal Todo, 1950 Els Toda van ser una important nissaga del Baix Camp, emparentada amb la família Güell i propers al general Prim. Entre ells Eduard Toda, alcalde de Reus (1817-1888) i també Eduard Toda i Güell. Nebot de   Josep Güell i Mercader , amic de l'Antoni Gaudí, un diplomàtic que va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l' alguerès . A inicis del segle XIX els Toda van adquirir una finca a Gavà que anava del carrer Sant Pere, fins al del Centre (Raval del Toda/o). Era una important nisaga de Barcelona, la majoria advocats i notaris des del final de la guerra del francés. Segurament la masia era anterior. El primer titular que es coneix era en Francesc Toda i Gil. La finca tenia extensió cap a la muntanya, vinya, i prop del poble possiblement forns de ceràmica. Al igual que altres terratinent...

   Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família. La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada. Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí. Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al ...

  De Bar de "senyoretes" a cine X, aquesta sala va passar per moltes activitas, alguna d'elles el meu avi, el Poldo amat; va ser actor involuntari, o no. Parroquia original de Sant Pere, carrer Industria. El meu avi, que ja havia entrat en un procés de deteriorament cognitiu, un dia va arribar a casa molt “content”. -Òndia, ara al cine Novedades fan unes pel·lícules que surten unes noies molt maques. No s'havia assabentat que el seu cinema de temps havia passat a ser un cinema X a finals dels 70. Programació de 1934. En català.  La primera notícia que en tinc, va ser una queixa que va arribar al ple del regidor Miquel Tintoré el juliol del 1931. "A Gavà hi ha massa locals de senyoretes", un era el local que més tard seria cinema. Gavà amb poc més de 3000 habitants tenia tres locals i un burdell a la Roca (Ara prac del Calamot). Tals eren les necessitats del gènere masculí local? No sé si les queixes del regidor d'Estat Català van tenir efecte o no, però ...